Els jugadors del Girona es van posar ferms i va sonar l’himne de la Champions. Qui s’ho podia imaginar. Gairebé ciència-ficció. I a París, al Parc dels Prínceps, no en un camp de Suïssa o Eslovàquia, per esmentar dos països de rang futbolístic menor. Un somni salvatge fet realitat. Fins i tot Míchel es va posar elegant, amb americana. La música premiava la grandesa de la temporada passada. Però quan es van apagar els acords, a l’equip li tocava creure’s el seu lloc a Europa. I ho va fer. Va donar la cara en un partit que es va transformar en un exercici de resistència suprema davant la ferotge ofensiva del PSG. I va descobrir que la Champions és immisericordiosa. Va patir una derrota en l’últim minut per culpa del millor jugador de l’equip en l’estrena, un Gazzaniga que no es podia creure el seu infortuni (1-0). Un desenllaç amarg.