¿Qui és més fort, Ducati o Márquez?

Va passar. El pla traçat per Marc Márquez s’ha complert. El nen prodigi ha tornat als 31 anys, amb 8 títols, 87 victòries en 260 grans premis, 94 poles (rècord absolut) i 146 podis; és a dir, puja al calaix la meitat de vegades que surt a córrer. MM93 ha tornat a revolucionar el Mundial de MotoGP amb determinació, habilitat, murrieria, enteresa i gosadia. Fa un any, Márquez va canviar el pas de MotoGP a l’abandonar l’equip de la seva vida, el Team Repsol Honda (aquesta sortida farà que la firma energètica espanyola abandoni el Mundial), per pujar a una Ducati del 2023 i posar-se a prova, després de més de tres anys d’un viacrucis insuportable. Márquez volia saber si encara era capaç de competir, de guanyar, de ser el millor. Mentre culminava aquest propòsit, Márquez va aconseguir captivar els caps de Ducati perquè el contractessin com a pilot oficial pels pròxims dos anys. I no ho va fer d’una manera qualsevol, no; ho va fer al més pur estil Marc Márquez, desafiant les regles del joc, espantant la firma de Borgo Panigale, afirmant que no correria en un equip satèl·lit com el Prima Pramac i que, si el volien a les seves files, havien de canviar de cavall abans de l’últim salt del concurs hípic. Ducati es va espantar tant que, després d’haver confirmat a Jorge Martín que seria oficial el 2025, va fer marxa enrere i, en hores, un diumenge patètic per als vermells, van menysprear Martinator i van fitxar Márquez. En el si de l’equip Ducati no tothom volia el nen de Cervera, malgrat els seus números i haver-los demostrat que amb la Desmo vella podia guanyar (al final ho va aconseguir, sí, de forma magistral, a Aragó i Misano) els pilots que conduïen la pota negra 2025. El suport de Dall’Igna Claudio Domenicali, l’orgullós CEO de Ducati, no volia veure Márquez ni en pintura. És més, el Nadal passat el va qualificar de "pilot perillós", que assumeix massa risc i provoca caigudes. Paolo Ciabatti, llavors director esportiu, considerava que desestabilitzaria l’equip. Davide Tardozzi, team manager, sí que és fan d’MM93 des que el va veure debutar el 2013 amb Honda. I Gigi Dall’Igna, el guru de Ducati, el creador de la invencible Desmosedici, volia, per damunt de tot, treballar amb Márquez. És més, Honda va estar a punt de contractar-lo per retenir Márquez. Va guanyar Dall’Igna, la paraula del qual sol ser, gairebé sempre, la que venç a Ducati, malgrat que, des de dins de l’equip italià, assenyalen, contràriament al que pensen molts experts, que Domenicali sempre va voler que el més gran dels Márquez formés part de la família ducatista. "No és veritat que en el fitxatge del Marc hi intervingués Audi, la nostra casa mare, i tampoc és cert que el nostre CEO estigués en contra de la seva arribada. És evident que, si a Domenicali no li agradés Márquez, el Marc no hauria fitxat mai pel nostre equip", diuen aquestes mateixes fonts. És clar que algú que arriba a Ducati en aquestes condicions, és a dir, revolucionant tota l’escuderia, provocant controvèrsies entre els caps, fent descavalcar tot un subcampió del món i, finalment, guanyant, arrasant, humiliant els oficials amb una moto vella, es convertirà en un autèntic malson el 2025. Som molts els que pensem que Ducati no té ni idea de qui ha ficat a casa. Ducati no ha fitxat només Marc Márquez Alentà, sinó que ha ficat a casa el pilot més mediàtic des que es va jubilar Valentino Rossi. És més, ha ficat a casa l’home que va fer retirar Il Dottore, i això el món groc no ho oblidarà mai. Els tifosi no estimaran mai Márquez, però això a ell tant li fa. Fa temps que va aprendre a guanyar superant aquest soroll i ignorant Rossi, que encara segueix amb la cançó de l’enfadós. La situació de Bagnaia Ducati ha fitxat el millor i, a més, l’ha arrabassat a les altres marques. Ducati vol guanyar. Ningú guanya tant ni tan espectacularment com Márquez. I això ho sap també Pecco Bagnaia, que té una vida la mar d’agradable al costat d’Enea Bastianini, menys bèstia que mai. El bonisme de Bagnaia s’ha començat a esquerdar. Aquest any ja ha perdut les bones formes més d’una vegada. Per exemple, no fa gaire, amb Àlex Márquez, a qui es va disculpar. Sap que l’esperen dos anys de patiment. Ho sap Bagnaia i ho intueixen els caps de Ducati. Márquez no fa presoners. Márquez no és només el pilot més guanyador i amb millors números de MotoGP. Márquez és tota una multinacional. Márquez posseeix la seva pròpia empresa de representació (Vertical), la seva pròpia companyia d’entreteniment, la seva pròpia productora, el millor equip de vídeo i fotografia del circuit, el control de les xarxes socials (7,2 milions de seguidors a Instagram enfront d’1,6 de Bagnaia)… Márquez és El Corte Inglés de les motos. Márquez ho té tot. Per fitxar Márquez, Ducati ha perdut tres grandíssims pilots: Jorge Martín i Marco Bezzecchi correran, els pròxims dos anys, amb Aprilia i Enea Bastianini, la Bèstia, amb KTM. I ha perdut l’equip Prima Pramac, de Paolo Campinoti, un dels italians amb més bons contactes en les altes esferes del país de la bota. Tota aquesta moguda ja la va vaticinar, fa molts mesos, el veterà pilot britànic Cal Crutchlow, ara provador de Yamaha: "Si el Marc fitxa per Ducati, els altres ja es poden quedar a casa".

¿Qui és més fort, Ducati o Márquez?

En ‘motorsport’ hi ha una màxima –no importa l’especialitat, per exemple MotoGP– que vaticina que el millor pilot i la millor moto s’acaben trobant. Marc Márquez Alentà ho ha aconseguit, tot sol. Ducati només ha hagut de firmar. Les altres coses han sigut cosa del campió. Totes.

El més llegit