Quan mentir et dona vots

A casa, a casa seva i a la meva, el pitjor era mentir. Podies fins i tot treure tres i quatre suspensos (com jo) i no et passava res. Bé, sí, una bronca del pare, però res més. Si menties, les conseqüències no les explicaré perquè no fa falta, però eren moltíssim més greus. Eren de veritat. Joan Laporta va basar el seu triomf electoral en la mentida ("si em voteu, seguirà Leo Messi, jo soc l’únic que pot aconseguir-ho, els altres no tenen ni idea de com aconseguir-ho") i continua mentint per poder mantenir-se en el càrrec, no només insinuant que fitxarà Nico Williams sinó assegurant que Ilkay Gündogan va demanar anar-se’n al Manchester City quan, de fet, la realitat és que el van empènyer a marxar i, per aconseguir-ho, van haver de pagar-li els seus bons milions. Milions que van ocultar. Van mentir. Quan veig la neteja, l’elegància, la distinció, el verb, que llueix Víctor Font en el seu intent de ser president del Barça, penso que no ho aconseguirà. Quan contemplo el net de presidents, Joan Camprubí (sí, sí, Montal), penso que està envoltat de massa senyors, bona gent (i excel·lents professionals), com per guanyar. Jordi Termes, principiant, nou-ric, riquíssim, sí que em fa la sensació que s’atrevirà a posar-se les xiruques, arremangar-se, trepitjar el fang i bufetejar-se amb Laporta. És més, és l’únic que ha fet la pregunta de l’any, mai contestada: "¿De què viu Joan Laporta?". Tothom em mereix un respecte increïble. Bé, tots, no. Els que menteixen no em mereixen cap respecte. I els que han guanyant mentint i es mantenen triplicant les seves mentides, menys. Però si després de tot el que s’ha sabut, no ha passat res, és evident que aquests senyors o estan disposats a mentir a sac (cosa que no sembla importar-los gens, zero, als socis del club, als votants) o no guanyaran Laporta. Ni avui. Ni l’estiu que ve. Ni el juny del 2026. Antisistema i sistema Perquè a Laporta li importa un rave continuar mentint. Coneix millor que ningú el soci. Sap, ho ha demostrat i, fins i tot, disfrutat, que mentir dona rèdit, avantatge, un plus. És ara quan recordo una frase, no un avís a navegants, no, una sentència pronunciada pel meu amic Ramon Besa a la cadena SER, en el formidable programa Què t’hi jugues!: "No hem d’oblidar que Laporta va ser el primer president antisistema, el 2003 i, ara, domina el sistema". Si aquests senyors que també van aprendre a casa, a les escoles de negocis i en les seves empreses, que mentir té conseqüències, volen (intentar, només intentar) derrotar Laporta quan sigui, hauran de mentir. I no només això, s’hauran de presentar amb una junta que s’assembli més a la que té (i maneja) Laporta que a la família de Bill Gates. Bill Gates també perdria contra Laporta, que només seria derrotat, de carrer, per Donald Trump, Elon Musk o Javier Milei. El que es presenti ho ha de fer amb un Rafa Yuste, gerro xinès, tapadora de gairebé tot; amb un Ferran Olivé, un doctor, un cirurgià, capaç d’operar l’economia del Barça sense ser CEO; amb una secretària, governanta, com Manana Giorgadze, que conegui la teva vida i t’hagi empès fins a la glòria; amb un Jordi Finestres, millor que amb un Àlex Santos, que aixequi el telèfon i convenci, tot i que sigui amb més mentides; amb un Enric Masip, que et serveixi de tot, amb el qual puguis jugar a pàdel o utilitzar de guardaespatlles o xòfer; amb un Deco, que conegui el negoci, perquè viu del negoci; amb amics com Jorge Mendes, André Cury, Tali Ramadani, Raúl Verdú (i, fins i tot, si tens un fill com el Guille encara millor) i, sobretot, no s’oblidin d’acudir a les urnes acompanyats, protegits, per un Alejandro Echevarría, el Senyor Lobo de Pulp Fiction soluciona problemes, sense tenir càrrec. Però, això sí, aprenguin a mentir, sisplau.

Quan mentir et dona vots

Joan Laporta coneix millor que ningú el soci. Sap, ho ha demostrat i, fins i tot, disfrutat, que mentir dona rèdit, avantatge, un plus. Si després de tot el que s’ha sabut no ha passat res, és evident que els que es presentin o estan disposats a mentir a sac o no guanyaran.

El més llegit