Un gran Barça se’n va de vacances

Les victòries abans d’una aturada de seleccions tenen un efecte terapèutic i durador. La satisfacció s’allarga. Els jugadors que se’n van amb les seleccions i els que es queden als seus equips semblen iniciar un període relaxat, gairebé de vacances, en alguns casos efectives, amb dies lliures. Les derrotes, per contra, incrusten la frustració i el neguit i l’espera per a la represa es converteix en eterna. El Barça s’ha guanyat aquestes vacances. Marxa d’allò més feliç, amb les quatre victòries en quatre partits, sense mirar enrere, que ja s’espavilaran els altres per començar a retallar la diferència d’aquí quinze dies. Amb una golejada aclaparadora (7-0), amb el primer triplet de Raphinha, amb un altre gol de Lewandowski (ja en porta quatre) i amb Kylian Mbappé, el gran tòtem arribat a la Lliga, encara per estrenar-se. I els primers càntics de "Hansi Flick, Hansi Flick" entonats pels 44.359 espectadors que van disfrutar d’una tarda per somiar. Una tarda que no vivien des del 7-1 a Osasuna en la Lliga 2016-17. La visita del Valladolid, acabat d’ascendir, permetia augurar el triomf blaugrana perquè l’equip de Flick, a més, s’ha mostrat solvent i fiable després d’haver remuntat dos marcadors adversos. En el quart partit va corregir el defecte més gran que havia detectat el seu entrenador: la calma amb què començava a jugar i la tardança a posar-se a rodar al màxim de revolucions. En el quart partit, hi va haver el quart debut. Amb el partit resolt, es va estrenar Sergi Domínguez, un central ja grandet. Té 19 anys. Devorar un peixet Va arrencar el duel el Barça recopilant una successió accelerada de successos, com si els jugadors els apressés acabar aviat la feina per poder sortir de Montjuïc directament a l’aeroport. Va ser una posada en escena demolidora. La que s’espera d’un gran equip que vol devorar un peixet. Va marcar tres gols, l’àrbitre en va anul·lar un altre i hi va haver dos xuts al pal en el període inicial. Els vells culers esperaven la represa per recuperar aquelles velles golejades dels partits a les cinc. Aquests dos xuts al pal van ser de Dani Olmo, la personificació humana d’un revulsiu. L’única diferència del Barça anterior, i del Barça que perdia a Vallecas. Va sortir a Madrid i va canviar el resultat. Va estrenar titularitat i l’equip va avassallar en el primer temps. Va ser el canvi de rigor de Flick, un home que no ha pronunciat en cap moment la paraula rotacions, i que no té cap altra distracció que aprendre obsessivament del futbol espanyol i del mateix Barça, el president del qual, Joan Laporta, explicarà dimarts per què només li ha donat dos fitxatges (Dani Olmo i Pau Víctor) i per què encara no ha tornat al club a una certa normalitat econòmica. Un plus de passades Hi va haver un altre canvi a més del relleu de Ferran Torres per Olmo, però obligat: el del plorat Marc Bernal, caigut a Vallecas. En la terna entre Marc Casadó, l’acompanyant del del planter, i Eric Garcia, el recanvi de tots dos, l’entrenador va escollir el primer, potser perquè davant un Valladolid endarrerit necessitaria que el migcampista donés un plus de passades i d’intervenció ofensiva, tot i que la seva missió havia de ser eminentment defensiva. Casadó va actuar amb la naturalitat del que porta tota la vida fent el mateix i a qui li és igual fer-ho al camp de la Damm, de la Ponferradina o a Montjuïc. Una versió de Sergio Busquets, el model també per a Flick, diferent en l’aparença. Petit, amb els mitjons baixos, s’acosta igual als centrals per oferir una sortida de la pilota, com corre amb el cap aixecat mirant als seus interiors, i segueix el joc per frenar l’avanç del rival. Amb Olmo i Pedri sobre la gespa, el Barça forçosament és un altre. Reunir dos interiors amb passada i arribada és una delícia per a la vista i per al joc.

Un gran Barça se’n va de vacances

Els blaugranes aixafen el Valladolid amb set gols que no es veien des de la Lliga 2016-2017. Raphinha anota el primer triplet de la seva carrera i Sergi Domínguez debuta empès per Hansi Flick, corejat per la grada.

El més llegit