El Girona assalta el Sevilla i ja està en la zona europea

El Girona ja es troba en posicions europees. La preocupació que hi pogués haver amb l’arrencada de la Lliga no té raó de ser. A dalt continua la revelació de la passada campanya, que va repetint fidelment els resultats que va aconseguir quan agafar la dèria d’agitar el campionat. Va empatar davant el Betis, va perdre amb l’Atlètic, va guanyar l’Osasuna i també va vèncer el Sevilla. Els números que el van elevar a la Champions, on debutarà a la tornada de l’aturada, amb dos plats forts: el Barça a Montilivi (va ser un 4-2 fa mesos) i visita (inèdita) al París Saint-Germain. Dos gols d’Iván Martín i d’Abel Ruiz, de penal, reforçaran l’ànim dels que van dubtar després dels dos primers partits, saldats amb només un punt. El criticat Gazzaniga es va rescabalar. Va protegir dues vegades l’avantatge mínim, davant dos xuts de Lukébakio, el segon fluix, que van evitar el ressorgiment del Sevilla. Eficaç va estar el porter, eficaços es van mostrar els davanters. Calma amb el gol A Míchel no li va agradar el primer temps del seu equip perquè en cap moment va tenir la iniciativa del joc ni el control. Va caminar bastant sotmès al ritme que desitjava imposar el Sevilla, més físic i més directe; un ritme que l’equip sevillà va pagar després. No el va poder sostenir. No va trobar la manera ni els espais davant un Girona més calmat després d’adquirir l’avantatge del gol. El tècnic va atribuir l’ensopiment del seu equip a la falta d’energia que es perd al jugar entre setmana per a uns futbolistes que no estan acostumats a això. Míchel només va fer un canvi en l’alineació de dijous: va tornar Romeu al camp, va desaparèixer Miowski. "Les cames no li van a Viktor [Tsygankov], tot el que ha passat al camp és culpa meva. Li vaig posar tres partits en una setmana", va confessar. Amb més pulmons que cervell, el Sevilla no va tenir el criteri i la calma que caracteritzen el Girona, confús a l’inici, perquè el seu és córrer amb la pilota i no córrer rere la pilota, com havia passat. La prova es va trobar en les estadístiques: l’equip gironí va cometre totes les faltes (sis) abans que el Sevilla provoqués la primera. La prova visual es va observar amb Daley Blind. Invisible abans del descans, es va deixar veure repartint passades amb sang freda malgrat la pressió dels sevillans, quan van ser ells els que van començar a córrer per recuperar la pilota. L’entrada de Jhon Solís i el debutant Arnaut Danjuma per Yangel i Tsygankov en el descans va permetre millorar el col·lectiu per l’espessa actuació dels dos substituïts. Però sobretot, pretenia aprofitar els espais de la defensa sevillista, amb els dos centrals molt separats dels laterals i sense que els dos migcampistes els protegissin. Hi va haver un criteri més gran en la construcció de les jugades, i les arribades a l’àrea a poc a poc van abundar. Si en el primer temps només havia disparat Miguel un xut abans del gol de Martín, Abel i Danjuma van disposar d’una doble oportunitat per afusellar Nyland abans del 0-2, després d’un penal de VAR per mans d’Isaac. Abel Ruiz, baldat a cops per Badé i Marcao, va xutar relaxat al veure’s sol, sense que ningú el pressionés per l’esquena. El Sevilla continua igual El resultat era ja un abisme per al Sevilla que, com el Girona, continua igual que la temporada passada, però en el seu cas enfonsat en la taula. La mà de García Pimienta es veu en les pretensions futbolístiques que mostra l’equip, un grup a mig construir amb fitxatges que no han elevat el nivell. L’argentí Valentín Barco, que debutava com Danjuma davant, va brillar per ser el contrapunt als seus companys amb el seu futbol reposat i tècnic. Serà de més utilitat jugant en el centre del camp que desaprofitat de lateral esquerre, la seva posició inicial.

El Girona assalta el Sevilla i ja està en la zona europea

L’onze blanc-i-vermell aprofitarà l’aturada per descansar després d’un triomf balsàmic. Iván Martín i Abel Ruiz s’endinsen en la frustració andalusa.

El més llegit