La Champions es reinventa amb un sorteig informàtic i 36 equips

Una nova Champions exigeix un nou tipus de sorteig. Els retocs introduïts en la competició obliguen a canviar el procediment per a la distribució dels equips en les lliguetes, que conformen la primera fase dels tres tornejos europeus: la Champions, l’Europa League i la Conference League. El procediment manual i parcialment informàtic es transforma i passa a ser simbòlicament manual i fonamentalment informàtic per atendre la complexitat de la remodelació dels tres tornejos. Serà un híbrid més digital que no pas manual. El sorteig de la Champions se celebra avui, i els de l’Europa League i de la Conference League, demà. Els calendaris es coneixeran el dissabte 31. Els canvis són molt més substancials que el simple augment dels equips (de 32 a 36) en aquest moviment tàctic que ha realitzat la UEFA per contrarestar l’amenaça de la Superlliga. Les lliguetes de la Champions i de l’Europa League s’amplien a vuit partits (i no sis), i els de la Conference seran sis, com fins ara. La llista del ‘software’ Les boles continuaran existint, igual que les persones que les aniran traient de la copa de vidre i aniran llegint el nom de l’equip. A partir d’aquí començaran a funcionar les màquines, que s’ha dotat d’un software perquè elaborin la llista dels vuit contendents que tindrà aquest equip en la lligueta. Tot tindrà la supervisió d’una empresa auditora que controlarà que no es produeixi cap irregularitat ni error. Els participants seran repartits segons el coeficient UEFA: el campió vigent i els vuit primers, a la copa u, i correlativament, i per ordre descendent, nou encada copa fins que quedin repartits els 36 equips. El Girona, debutant, estarà en la quarta. S’extraurà la primera bola i d’entre les 81 combinacions possibles, el programa escollirà de manera aleatòria dos rivals de cada grup. Però amb dues excepcions: no hi haurà un rival del mateix país (cap d’anglès, en aquest cas) ni tampoc dos equips d’una altra federació (tres espanyols, o tres alemanys, o tres italians). La llista apareixerà immediatament a les pantalles, a ulls de tot el món. Des que una persona extreu la bola i l’ordinador dona la llista d’adversaris, el software haurà fet un doble control perquè la resta del sorteig es completi respectant aquestes dues consignes. Després es traurà la segona bola, i així successivament fins a l’última. Si el procés fos el mateix que en la versió actual, es necessitarien més de mil boles, 36 bombos i el sorteig duraria més de tres hores. Cada equip, doncs, s’enfrontarà en la seva lligueta amb dos equips de cada bombo, de manera que l’índex de dificultat serà similar per a tots els participants. Un total de vuit partits. El software decidirà els quatre que jugaran a casa i els quatre fora i en quin ordre. Però això no se sabrà el dia del sorteig, sinó dissabte. Sorgeix llavors la segona complexitat. El calendari tindrà en compte la composició més o menys equilibrada de cada jornada en funció, també dels operadors de TV. És a dir, s’intentarà d’evitar que coincideixin quatre partits amb vuit equips del primer bombo, els més potents, el mateix dia. O que clubs de la mateixa ciutat coincideixin el mateix dia jugant a casa i a la mateixa hora. O els equips més potents de cada país, com Barça i Madrid, que sempre han jugat en diferents dies. Marge d’error superior Les vuit dates de la lligueta es reparteixen des del 17 i 19 de setembre, tres dies dura la primera jornada, fins al 29 de gener, una jornada única per als partits que siguin decisius. Els grans equips tindran un marge d’error superior respecte a les lliguetes de sis partits, però cada punt i la quantitat de gols marcats seran importants per determinar les posicions en la taula. Els recorreguts de cada club pel torneig seran particulars, perquè els vuit rivals del Barça, posem per exemple, no són els mateixos per a tots ells, no és una lliga tancada, sinó oberta. Els resultats d’altres equips influiran en la classificació pròpia. Fa anys que la UEFA estudia un model matemàtic que garanteixi l’aleatorietat del sorteig, amb les limitacions ja prescrites. Els vuit primers classificats passaran a vuitens i seran caps de sèrie en el següent sorteig. Del novè al 24è jugaran una eliminatòria d’anada i tornada, que és nova en el cas de la Champions: els vuit millors classificats d’aquest grup seran caps de sèrie i tindran l’avantatge de jugar el segon partit a casa. Els vuit vencedors seguiran en disputa per afrontar els vuitens amb què ja tenien el lloc assegurat. Els vuit derrotats més els 12 últims que van quedar de la lligueta quedaran eliminats.

La Champions es reinventa amb un sorteig informàtic i 36 equips

El torneig, amb Barça, Girona, Madrid i Atlètic, s’amplia amb quatre equips més i cada un tindrà una llista de 8 rivals. Cada club jugarà 4 partits a casa i 4 fora en la primera fase.

El més llegit