"Messi em diu ‘el Pelao’, i d’aquí va sorgir el pòdcast de calbs"

Hi ha nens que vivim una infància de la qual resulta absolutament impossible desenganxar-se. Estic parlant de fa 50 anys, potser. Ara aquests nens no pretendrien, de cap manera, copiar l’avi, el pare, els oncles. I ara! I menys tal com s’ha posat el periodisme actual. Però quan tu mames del periodisme, els textos, la fotografia, la paraula, la ràdio, la televisió, 24 hores cada dia, el frenètic dia a dia dels 365 dies de l’any, sí, sí, fins i tot el dia de Nadal i Cap d’Any, quan tu veus vibrar, apassionar-se, passar-ho de primera l’avi, el pare, els oncles, si tu no surts periodista, ni bo ni dolent, periodista, és que no has entès res de la vida, res. L’avi Gaspar Rosety ja era un vendaval a Radio Gijón EJ34, increïble. El pare Manolo Rosety continua sent el terror de Gijón i la província des del seu racó a El Comercio. ¿Saben com en diuen de l’article del pare Rosety? ¡L’esqueleta! No fa falta que els expliqui el motiu, ¿oi? Gairebé firma amb una creu. L’oncle Gaspar va ser un dels cinc reis mags, un extraordinari, immens, de la ràdio esportiva espanyola. La tia Patricia fa informació política a la COPE. Amb aquest panorama, ¿Ricardo Rosety havia de sortir enginyer de camins, canals i ports? Ell no sap que ho explicaré, però m’ho ha explicat el seu pare, mig temorós i orgullós: el seu fill, de petit, de molt petit, li prenia la maça de fer xocolata a l’àvia Armida i es passejava pel passadís imitant el locutor de torn. No és, doncs, estrany que el Ricardo entrés a totes a la SER de Gijón, als 16 anys, fent un programa, titulat Jovenes y campeones, dedicat a les categories inferiors. I, des d’aleshores, a volar. Onda Cero Gijón, COPE Gijón, Barcelona, Mediapro i Gol TV, futbol, bàsquet, hoquei, pur directe, micròfon a peu de camp, de pista, del riu Sella, calor, fred, entrevistes, comentaris, tertúlies, anàlisi postpartit... Fins a arribar a avui, 14 d’agost, quan estrenarà el seu propi programa, Directo gol, a Gol Play, el canal de futbol i de l’esport, en obert, de la televisió. El Ricardo s’estima la televisió, però sempre l’ha tornat boig la ràdio. Sí, és clar, contagi familiar, ¿oi? Per això es va inventar un dels pòdcasts més escoltats a Espanya: El Pelao. Cosa de calbs. De molt calbs. Rosety volia tenir una cosa seva i, en companyia del seu amic Elías Israel, ¡quin altre!, va estar donant voltes a inventar-se alguna cosa. "Ha de ser una cosa diferent, cridanera, trencadora, que t’identifiqui, Ricardo", li explicava l’Elías, entre cafè i cafè. I rialletes. Una nit, a Wembley, després d’un partit de Champions del Barça, el responsable de premsa blaugrana es va acostar a Leo Messi i li va dir, ben baixet, que li tocava sortir a la tele, ser l’entrevistat d’aquella nit. "Mira, Leo, tens quatre televisions; pots triar la que vulguis, però la que té els drets de la Champions a Espanya és Movistar, el periodista de la qual és el mateix que et va entrevistar, la setmana passada, a LaLiga", va afegir el funcionari blaugrana. "¿Qui? ¿El Pelao? Doncs, va, el Pelao", va deixar anar Messi. I Déu s’en va anar cap al micròfon de Rosety. És de calaix Quan el Ricardo, de 47 anys, va explicar l’anècdota a l’Elías, el seu altre jo, tots dos es van mirar i, sense dir-se res, van pensar "és de calaix" i van idear El Pelao, un pòdcast en què Rosety entrevista, com a mínim, dues vegades al mes, un calb. I, sí, és clar, l’entrevista, que dura gairebé una hora i és deliciosa, comença amb la pregunta: "¿Tu quan et vas adonar que eres calb?". Després ve si utilitza o no xampú per al cap. Perdó, per al cuir cabellut. I acaba narrant la vida de l’entrevistat, en una xerrada divertidíssima. Pot ser que el to del nou programa Directo Gol de Rosety tingui algunes pinzellades d’El Pelao. Seria meravellós, segur, tot i que manarà l’actualitat, els vídeos, els resums, el debat, una mica de tertúlia, entrevistes, reaccions... El Ricardo està encantat amb el repte. Això sí, li cauen una dotzena de llagrimetes al pensar que el seu oncle Gaspar no el veurà aquesta nit, però el que havia d’aprendre d’ell –"pensa bé què dius, ja que les paraules poden fer molt mal"–, ho ha après i aplicat cada dia. Aquest consell no l’oblida mai, com tampoc el del Manolo, el propietari de l’esqueleta: "No cal dir tot el que penses, però sí que cal pensar tot el que dius".

El més llegit