Fermín és or pur per a Espanya: gol i assistència per anar al final

El Marroc, de nou, va aparèixer a Marsella com si fos un déjà-vu. A l’estil del Mundial del 2022, la selecció africana amenaçava d’interposar-se en el camí d’Espanya i frustrar l’assalt a l’or olímpic. Un gol de Soufiane Rahimi després d’un innocent penal de Pablo Barrios semblava donar carpetada a les opcions d’arribar a la final. Fins que va aparèixer Fermín per alçar-se davant tot i tothom, en especial davant els més de 50.000 marroquins que omplien les grades del Velòdrom. El mateix Fermín que va ser a l’Eurocopa, gran protagonista d’un torneig que el consagra com a futbolista d’elit i que pot tancar divendres a dalt de tot del podi, sempre que superi França, que va guanyar ahir Egipte (3-1), a la final del Parc dels Prínceps. Canvi d’àrbitre Espanya s’ha acostumat a faixar-se durant el torneig olímpic. El Marroc tenia clar com li havia de fer mal amb una línia d’atac conformada per Ez Abde (Betis), Ilias Akhomach (Vila-real) i un Rahimi (Al-Ain) inspiradíssim en els Jocs, en què és el màxim golejador. Velocitat en les transicions i rapidesa a dalt, buscant les contres. Precisament en una d’aquestes contres va arribar una de les imatges del partit, quan l’àrbitre uzbek Tantashev, que no n’encertava ni una, es va haver de retirar lesionat a l’ensopegar amb Marc Pubill. Va ser Fermín, sobrat de confiança després del doblet contra el Japó, qui comandava les operacions portant a col·lació la seva gran arma, aquest xut de lluny que s’ha convertit en el seu segell d’ençà que ha irromput en l’elit. A ell s’hi va afegir l’altre campió d’Europa de la convocatòria, Álex Baena, que per fi començava a destacar en el torneig. Actiu i participatiu en atac, i solidari en defensa, va ser el timó dels millors minuts d’Espanya. Però quan atacaven més bé els de Denia va arribar el gol del Marroc amb una imprudència dins de l’àrea de Pablo Barrios, que va clavar una puntada de peu a qui no fa tant va ser el seu company en les categories inferiors de la selecció, Ilias Akhomach. El va transformar Rahimi, màxim golejador del torneig amb sis gols i protagonista d’una celebració una mica ofensiva a la cara d’Arnau Tenas a la qual es van afegir els seus companys. S’encén el Velòdrom El gol i l’acalorada celebració van acabar d’encendre l’ambient i van convertir el Velòdrom de Marsella, ple d’aficionats marroquins, en una caldera que va posar la por al cos als espanyols, els quals de sobte es van veure tancats a la seva àrea i refusant pilotes. En un d’aquests llarguíssims afegitons habituals del torneig olímpic, Baena primer, amb un xut que es va estavellar al pal després d’una sortida en fals del porter marroquí, i Aimar Oroz encara no un minut després van vorejar el gol, però el partit va marxar al descans amb avantatge per al Marroc. Obligat pel resultat, i veient que transcorrien els minuts amb el Marroc sense patir, Denia va fer tres canvis d’una tacada i, gairebé a l’acte, Espanya va empatar. Ho va fer gràcies a un Fermín que, com ha demostrat en el torneig, és molt murri. El jugador del Barça va aprofitar una indecisió del Marroc per emportar-se una pilota dividida i definir amb l’esquerra al cep del pal. El quart gol del mitjapunta del Barça va igualar el partit, amb Espanya assumint el control de nou i amb el Marroc replegat i generant perill en les contres. En una d’aquestes s’hauria pogut tornar a avançar el Marroc, però la pilota va caure a les botes de Mehdi Boukamir, el central, a qui se li van fondre els ploms. I tot just un minut després, Fermín va dir que ja n’hi havia prou, que li sobrava la pròrroga, que no tenia temps que perdre camí de la final, i va deixar sol davant de Munir Juanlu, que va clavar la pilota a la xarxa de la porteria africana.

Fermín és or pur per a Espanya: gol i assistència per anar al final

L’interior del Barça va igualar el gol de penal del Marroc i després va fer la passada a Juanlu per culminar una remuntada molt treballada. França serà el rival en el partit de divendres a París.

El més llegit