«No sabia que ho podia tornar a fer». «No volia que veiessin com estava de derrotada». «Només sentia silenci. Com si fos sorda». «Em sentia avergonyida». Totes aquestes frases van repicar dins del cap de Simone Biles quan va haver d’abandonar els Jocs de Tòquio. Es va aixecar. «Perquè volia acabar a la meva manera». I a París, on va poder donar un cop de porta a tantes pors, on va haver de refer-se d’una caiguda a la final de la barra d’equilibri i de dues sortides de pista en la de terra que li van costar dues medalles d’or quan tornaven a obligar-la a ser una deessa, només una deessa, no una simple noia a la qual li agrada fer tombarelles, va somriure de nou.