La deessa més humana

Mai hi ha hagut cap impostura en Simone Biles. Quan va haver de declarar al Senat contra el seu abusador, Larry Nassar, va plorar. Quan es va bloquejar a Tòquio, primer va despullar la seva vulnerabilitat, i després ho va deixar tot fins que es va sentir preparada. Quan es va penjar els seus tres ors a París (un amb el seu equip, uns altres dos d’individuals), ho va disfrutar com la nena que sempre ha sigut. Quan va caure de la barra d’equilibri i va veure com començava a escapar-se-li allò d’igualar les dones amb més ors (l’exgimnasta soviètica Larisa Latynina i la nedadora Katie Ledecky), va torçar el somriure. I quan va deixar en mans de la brasilera Rebeca Andrade l’últim moment de glòria que li tenia reservat París, en la que, qui sap, podria ser la seva última aparició en uns Jocs, va fer una reverència a qui l’havia guanyat. Amb ella, Jordan Chiles, a qui Biles s’havia abraçat amb bogeria després d’arribar a un bronze que ja no esperava. Era el segon or olímpic a la carrera de la fabulosa brasilera, que va començar a sargir els seus somnis a la favela i que, mentre va durar la competició de gimnàstica a París, mai va perdre aquesta alegria competitiva que l’ha convertit en sensació en aquests Jocs. A Tòquio, quan Biles va col·lapsar i es va veure incapaç d’afrontar la final de salt, va ser ella la que es va emportar l’or, el primer d’una dona en gimnàstica de la història del Brasil. I ja a Bercy, Andrade, malgrat ser conscient de tenir davant la millor gimnasta de tots els temps, mai es va rendir. I va obtenir el premi. En un gest que es mantindrà per sempre a la memòria de l’olimpisme, Biles es va agenollar davant Andrade. I en un dels moments més importants de la seva vida va mostrar al món que la seva lluita, en realitat, no tenia a veure res amb els triomfs ni amb les medalles, sinó amb la supervivència, amb la necessitat de viure. I amb el reconeixement dels que han compartit camí amb ella, al seu bàndol o al contrari. Sigui Chiles, sigui Andrade. Biles, amb set ors olímpics, ha tancat un altre cercle. Va mirar cap a un horitzó indefinit, i va sospirar: "Vaig a relaxar-me. I ho faré amb força".

La deessa més humana

La reverència de Simone Biles a Rebeca Andrade, que li va arrabassar el segon dels ors perduts ahir després de fallar a la barra i a terra, reforça la llegenda de la nord-americana.

El més llegit