Biles torna al cel i conquereix el cinquè or olímpic de la seva vida

Simone Biles té una cosa que ningú més té. Domina els crits de qui la mira volant i fent piruetes. Però, també, els silencis, que és el més difícil. En el Bercy Arena convertit en un paradís per a Biles, on és tractada com una deessa per més que ella vulgui ser terrenal, la millor gimnasta de sempre va confirmar el que es va intuir a l’arribar a París: el seu llegat serà fins i tot més gran. En la final del concurs per equips, reconquerit pels Estats Units (171.296) després que a Tòquio hagués de cedir el tron després de l’apagada emocional de la seva gran líder, Biles es va penjar, junt amb les seves formidables companyes (Sunisa Lee, Jordan Chiles i Jade Carey), l’or olímpic. És el cinquè de la carrera de la gimnasta d’Ohio (no n’aconseguia un des de la seva explosió a Rio), la seva vuitena medalla. Però això no anava tant de metalls, sinó de superació. Per al record quedaran també les llàgrimes d’Angela Andreoli, quan va veure que des del terra donaria la plata a Itàlia (165.494). O la delicadesa de Rebeca Andrade, que va acariciar els matalassos fins a portar el Brasil al bronze (164.497). Biles, a qui aquesta vegada el turmell esquerre, aparentment, no li va donar problemes, es va moure amb calma pels quatre elements, conscient de la total confiança en les seves possibilitats. No obstant, no va arriscar més del compte. No era allà per explorar els seus límits. Era allà per ajudar aquelles mateixes companyes sense les quals, segons ella mateixa assegura, no hauria pogut superar els twisties que li feien perdre la noció del temps en l’aire. Tot i que el públic disfrutava de valent amb Rebeca Andrade i observava amb curiositat el duel per la plata d’una portentosa Itàlia, la joia arribava cada vegada que alguna de les nord-americanes afrontava la seva rotació. Sunisa Lee, la campiona olímpica en el concurs complet a Tòquio després de la retirada de Biles, també sap el que és patir. Acaba de superar un greu problema renal que feia que s’inflés com un globus. I va haver de suportar com un assetjador la perseguia allà on anava, fet que condicionava la seva preparació. Que tot sortiria bé per a Biles es va veure aviat. Va ser la tercera a afrontar l’exercici de salt. No va voler jugar-se-la amb un dels exercicis més perillosos de la gimnàstica i que cap dona és capaç de fer, només ella: el Iúrtxenko doble carpat, batejat com a Biles II. Però va recórrer a un altre que porta el seu nom, el Biles I, un doble mortal estès cap enrere amb mig gir (14.900). Ningú s’hi va acostar. Nervis creixents En les asimètriques, potser l’exercici en el qual es mostra una mica més humana, Biles va complir (14.400), tot i que la superessin la seva companya Lee i la italiana Alice D’Amato, sublim al principi, però molt més nerviosa a mesura que va avançar la tarda. Mentre que a la barra d’equilibris, on va preferir sortir amb un mortal amb pirueta i evitar el doble, n’hi va tenir prou per continuar sumant (14.366) per al USA Team, tot i que demostrant Sunisa Lee (14.600) que no l’hi posarà fàcil en el concurs complet. Ja en l’última rotació, i amb els EUA dominant des de la mateixa alba de la competició en un triomf que es donava per descomptat davant l’absència de Rússia, campiona olímpica a Tòquio, Biles i les seves companyes van concloure el triomf. L’última a aparèixer va ser Biles, per a qui va quedar reservat l’espectacular colofó (14.666). El camí cap a l’eternitat continua per a Biles. El recompte de medalles s’ha activat una altra vegada. Ella està disfrutant. Potser no hi ha res més important que això.

Biles torna al cel i conquereix el cinquè or olímpic de la seva vida

La millor gimnasta de sempre guanya el concurs per equips amb els Estats Units i es penja la vuitena medalla de la seva imponent carrera. Itàlia i el Brasil completen el podi.

El més llegit