Simone Biles va conèixer el seu marit per internet, en una aplicació de cites. Ell, Jonathan Owens, jugador de l’NFL, que el primer dia que la va veure baixar del seu Land Rover es va sorprendre que fos tan petita (1,42 m). Ella, una gimnasta, sí, però també una supervivent. Ho va fer enfront de les addiccions de la seva mare biològica abans de ser acollida pels seus avis, enfront del centre d’acollida on es cuidava de la seva germana petita, enfront d’un depredador sexual davant el qual els que l’havien de protegir van tancar els ulls, i enfront d’aquest esport en el qual se li va exigir ser millor que ningú. Sempre. Sense que a ningú li importés que ella, perfecta en tantes coses, també tenia dret a ser, sí, petita.
L’alegria dels Jocs
Simone Biles va ser l’última a actuar i la primera a córrer a buscar la bandera dels Estats Units. Va conquerir amb les seves companyes el seu primer or a París. Tot adquireix sentit.

Temes:
El més llegit
- Més mosquits, paneroles i arnes: Catalunya es prepara per a un ‘boom’ d’insectes i plagues en els pròxims mesos
- La diputació traslladarà oficines a un edifici tancat des del 2010
- Uns 2.000 funcionaris pendents d’un trasllat dins de la Generalitat poden no tenir plaça fins al setembre
- El Barça arrenca el ‘sí’ de Joan García i es disposa a pagar els 25 milions de la seva clàusula de rescissió
- Un home fereix la parella i mata a ganivetades el fillastre a Sentmenat