Carolina Marín, en realitat, és una burleta. Té una gràcia que l’exigència del bàdminton, tantes vegades, l’obliga a amagar per convertir-se en aquesta bèstia competitiva a qui li costa no cridar els punts abans fins i tot que el jutge els hi concedeixi. Així l’hi va advertir l’àrbitre ahir en el seu primer partit a París.

Després d’imposar-se amb relativa facilitat a la suïssa Jenjira Stadelmann (número 102 del rànquing mundia; Marín és la tercera) en el primer partit de la fase de grups per 21-11 i 21-19 en 40 minuts de partit, l’espanyola es va aturar un moment davant la grada. Perquè allà, just acabar-se el partit, la princesa Elionor i la infanta Sofia –la primera amb polo blanc, la segona de vermell–, van ser les primeres a aixecar-se a aplaudir. I ho van fer una bona estona mentre Marín ajuntava les mans i abaixava lleugerament el cap en senyal d’un tímid agraïment.

Amb el suport de la reialesa tan present, Carolina Marín va demostrar estar a punt per al repte. Havent-se destrossar-se els dos genolls després del seu històric èxit en els Jocs de Rio i havent-se perdut la cita a Tòquio mentre es preguntava si els genolls li permetrien tornar al seu nivell, l’espanyola, sempre amb l’ajuda psicològica present, va exhibir les credencials en la seva reestrena.