Simone Biles té un armari que no obre mai. En una habitació on no entra mai. Hi va guardar molts objectes. Unes mascaretes que ella veia com a "morrions". Pins de l’equip nord-americà que no va intercanviar mai. Dos uniformes de cerimònia, inauguració i tancament. Un mallot patriota. Un dorsal, el 392. I un bitllet de San Francisco a Tòquio, on es va apagar la seva llum. "Abans venia a aquesta habitació, a aquest armari, a plorar i a preguntar a Déu com és que em passava això". Biles hi va tancar tota la tristesa que la va consumir després de veure’s obligada a abandonar els Jocs celebrats el 2021. Potser la por no se n’anirà mai. Als salts que només ella gosa fer. A la memòria dels abusos patits per Larry Nassar, el depredador que s’havia de cuidar d’ella. Però a París, tot i que li fes mal el turmell, va volar i va girar. Va somriure. Va sentir que tornava a ser ella. Que havia recuperat la llum en la seva vida.