No hi ha gaires esportistes que puguin dir que han creat epònims, és a dir, que han fet que el seu cognom esdevingui una referència en el món de l’esport. Penso en Panenka, per exemple. O en Dick Fosbury, que va revolucionar el salt d’alçada en proposar una aproximació d’esquena al llistó que va arraconar per sempre més el salt ventral. Cap, però, com Simone Biles, que té uns quants exercicis que duen el seu nom, però sobretot dos: els anomenats Biles I i Biles II, moviments registrats per la Federació Internacional de Gimnàstica amb denominació d’origen. La gimnàstica té aquesta virtut: és un domini extrem del moviment corporal compassat, a partir d’uns criteris extremadament rígids que ordenen i estampen en un paper la fugacitat de l’instant, uns segons que separen la glòria del fracàs. Variacions Biles.