La selecció desferma l’èxtasi

Després d’una Eurocopa perfecta, a la invencible selecció espanyola se li va demanar més. A un grup capaç de derrotar tots els campions del món se li va exigir durant la celebració que va desbordar Madrid que cada dos anys, quan se celebren els grans tornejos de seleccions, els carrers es tenyeixin de vermell. S’ha acabat el perfil baix amb el qual el grup de Luis de la Fuente –"el primer que va creure que això era possible", segons Morata– va afrontar el torneig d’Alemanya, malgrat arribar al mateix com a campió de la Nations League. "Volem més", va reivindicar Pedro Sánchez, president d’Espanya, a qui Carvajal va saludar amb un gest fred. L’únic gèlid en una nit on la millor selecció d’Europa va enlluernar l’afició que va escortar un autobús amb aquest lema: Només és el principi. Queda escrita l’ambició per a una generació que va tornar a coronar-se 12 anys després. Massa temps per a un país que només s’entén a través del futbol. Així ho van demostrar les samarretes del passat i present, de clubs i selecció, que representen la mateixa aspiració de conquerir el futur que els pertany als Lamine Yamal i Nico Williams. Dos noms propis d’una selecció difícil d’adjectivar. Mestre de cerimònies Però va ser "un pare de família de 26 jugadors", Álvaro Morata, capità de la selecció, el mestre de cerimònies a Cibeles. "¡Som campions d’Europa! Quatre vegades. Ha sigut perquè tots vosaltres hi heu cregut i nosaltres ho hem notat", va reivindicar el capità, una condició de la qual se sent "molt orgullós". Un jugador sempre qüestionat va voler treure pit al millor dels escenaris, com a líder d’un conjunt únic que ha meravellat el món. "Mirant la cara un a un em sento representat en vosaltres. De vegades la poso, de vegades no, però sempre em deixo la vida per aconseguir-ho. Jo sabia que els meus companys eren molt bons. Gràcies també a tots els que no han pogut ser a Alemanya, però ens han ajudat. Tots hem crescut veient Torres, Xavi, Iniesta... Ells ens han ensenyat com es lluita i com es treballa per aconseguir-ho", va finalitzar Morata per després cridar un a un els seus companys. El reflex de la sentència que va emetre Luis de la Fuente: "Units som més forts". Una desfilada de talents a l’altura de la celebració que va fer les delícies dels milers de seguidors. Cada jugador amb la seva cançó, amb el davanter reencarnat en Pepe Reina per presentar el Tinent Vivian Guant d’or Raya, Puyol Merino, el "llicenciat en ESO" Lamine, "Cucurella es menja una paella"... I un record per al rival que van vèncer a la final. "Gibraltar és espanyol", va ser la manera més directa i políticament incorrecta que va trobar Morata per adreçar-se als de Southgate. Tot sigui dit, incitat per Rodri, el primer a arrencar el càntic, malgrat ser un ídol a Anglaterra com a eix del Manchester City. Per a ell va demanar la Pilota d’Or Morata, tot i que Joselu va preferir assenyalar el madridista Carvajal. Audiència reial La jornada festiva va començar des que la selecció va aterrar a Madrid al voltant de les 15.00 hores. Com ha sigut habitual durant el torneig, va encapçalar l’expedició Pedro Rocha, president de la Federació, escortat per Álvaro Morata, capità, i Luis de la Fuente, tècnic del combinat nacional. La primera parada va tenir lloc a La Zarzuela, on l’expedició va ser rebuda per la família reial espanyola. "Hi ha futur. Gràcies per jugar com ho feu, no només tècnicament, també per l’alegria que us caracteritza com a grup", va assegurar Felip VI, acompanyat de la reina Letizia i les dues infantes, Elionor i Sofia, guarnides amb samarretes de la selecció amb el dorsal 10 que a Alemanya va portar Dani Olmo. Han renovat, com tants de la seva edat, el record de l’Eurocopa del 2012. "Gràcies per com ens recolza sempre. Ens fa moltíssima il·lusió donar-li aquesta samarreta que és la de Reis d’Europa 4", va respondre Morata. Va ser un dels jugadors més alliberats amb el triomf de Berlín. La seva mare, Susana Martín, va donar la cara per ell en la celebració. "He viscut, com qualsevol mare, que parlin malament i injustament del seu fill. Respecto que Álvaro no agradi com a jugador, però com a persona, sense conèixer-lo, no ho admeto. No conec ningú que parli malament d’ell. Em fa moltíssim mal. És molt injust", va defensar. Les mares, un pilar fonamental en qualsevol èxit esportiu, reforçat en el cas de la selecció espanyola. "Nico Williams té molt respecte per tot i per tothom. Això m’agrada molt. L’Iñaki no el tornarà a esbroncar després de la medalla", va dir amb orgull Maria Williams, la mare del jugador de l’Athletic. Un dels membres d’una colla en què hi havia Lamine Yamal, Fermín i Gavi, present en les celebracions –molt emocionat–, com en la final, malgrat no participar en l’Eurocopa per lesió.

La selecció desferma l’èxtasi

«Units som més forts», va afirmar De la Fuente amb vista als pròxims reptes

Els campions de l’Eurocopa es van fer un bany de masses a Madrid davant milers d’aficionats, on l’únic gèlid va ser la salutació entre Pedro Sánchez i Carvajal. Morata es va alliberar en la celebració i Lamine Yamal va ser el més aclamat.

El més llegit