Camí de ser una icona global

Lamine Yamal es va guanyar amb la seva temporada prometedora amb el FC Barcelona el bitllet per a l’Eurocopa d’Alemanya. Els seus companys de la Roja l’han protegit el màxim possible, però fins a un punt. "No cal donar-li consells del que ha de fer al camp", diuen ara sobre un juvenil que ja es pot considerar una estrella mundial. El seu nom està en boca de tots els aficionats del planeta, després del seu golàs davant França en les semifinals de l’Eurocopa, que el porta a asseure’s a la taula de les grans figures del moment. Ha passat gairebé un mes i mig des que es va concentrar amb els seus companys. Des del seu debut a Geòrgia el setembre passat ha anat agafant confiança amb el grup, tot i que s’ha refugiat en el seu amic Nico Williams, amb qui comparteix les aficions de la xarxa social TikTok, la PlayStation o jugar-s’ho tot al pedra, paper, tisora. Un duet a qui només els falta el seu nexe d’unió, Alejandro Balde, lesionat de gravetat i que no pot estar amb ells. El lateral esquerrà i Nico comparteixen fins i tot les vacances. Potser en una pròxima ocasió se’ls afegirà el jove extrem. S’ho passen bomba dins i fora del terreny de joc. El Papa com al Nico li agrada que l’anomeni Lamine, i el fill van a la seva. Han creat el seu propi espai en la selecció, en què de vegades es colen altres com Dani Olmo, Pedri o Ferran Torres, a qui també els encanta el bon rotllo que transmet el duet d’or del futbol espanyol. Els veterans també els aprecien i es contagien de la seva ingenuïtat. Una manera d’entendre la vida pròpia d’adolescents que els aïlla de la pressió futbolística. Són joves però amb un alt grau de responsabilitat quan trepitgen un terreny de joc. Davant França es van desgastar en defensa. Un gest que futbolistes amb tant rang com Rodri van aplaudir de forma especial. Tota ajuda és bona i quan toca posar-se mans a la feina ho fan sense cap problema. El jove Lamine Yamal ja comença a recollir distincions individuals en el món del futbol . Així, va guanyar el seu primer MVP al majestuós escenari d’una semifinal de l’Eurocopa. Malgrat tot, somreia igual que si hagués guanyat un partit amb els seus amics al barri mataroní de Rocafonda. No hi ha res millor que agafar-se el futbol com un mer divertiment. Dissabte serà el seu aniversari. Bufarà per fi les 17 espelmes i no espera cap regal. "Ja li he dit a la meva mare que no em compri res, amb arribar a la final en faig prou", va dir al final del partit. Serà, però, un aniversari ben especial. En la vigília d’una final de l’Eurocopa. Un somni fet realitat més aviat del que ni ell mateix podia imaginar. Connexió amb la grada Entre les seves grans virtuts també està com ha connectat amb la grada durant el torneig. Cada vegada que aixeca els braços, el públic es torna boig. És ja un ídol de masses. I no només a Espanya, sinó també als països més futbolers d’arreu del món. És habitual veure als estadis on juga Espanya aficionats neutrals amb la samarreta de Lamine Yamal amb el número 19 a l’esquena. Un dorsal que li porta sort i que pot ser el 10 amb el Barça més d’hora que tard. A la Roja està reservat per a un altre crac, Dani Olmo, que ja es troba entre els millors golejadors del campionat i que als 26 anys apunta a capità a curt termini. El gaudi de Lamine Yamal, la seva connexió amb els aficionats del futbol de totes les edats i, sobretot, les seves entremaliadures amb la pilota ja han fet d’ell una icona que fa pinta de durar molts anys. Per sort per a la selecció, l’astre emergent és espanyol.

Camí de ser una icona global

El gol ‘messiànic’ de Lamine Yamal contra França l’ha catapultat com l’estrella emergent. Però ell continua agafant-se el futbol com un divertiment, com si estigués jugant amb els amics al barri.

El més llegit