El repte de la batalla de Stuttgart

Hi ha partits que marquen el destí d’una generació. El que es jugarà avui a les sis de la tarda a Stuttgart pot suposar el punt d’inflexió de la nova Espanya, la de Lamine i Nico, la de la generació Z. No hi ha cap títol en joc, però els de Luis de la Fuente topen amb un mur que la selecció espanyola no ha fet caure mai: doblegar un amfitrió a casa seva en una Eurocopa. És més, ni tan sols li ha fet un gol. La Mannschaft de Nagelsmann és un equip amb un peu en el passat i un altre en el futur. Serà l’últim ball de Kroos si els teutons no vencen. Els dos equips són, en realitat, el mateix reflectit en un mirall. Propostes similars, des del 4-2-3-1, amb el madridista dirigint els germànics i Rodri els espanyols. I tenen esperits lliures que han de triar bé quan arriscar. "Serà un art decidir quan començar a regatejar i arriscar-nos a perdre la pilota perquè una mala decisió pot significar el final", va advertir Kroos. I en punta dos davanters amb més futbol que gol, Havertz i Morata. Possessió i vertigen A Alemanya tots veuen Musiala com "el pròxim Messi", mentre que l’altra sensació, Florian Wirtz, espera a la banqueta a l’ombra de Gündogan, amb qui el seu seleccionador té més fe. De la Fuente juga més fort i des del setembre del 2023, a Tiblisi, aposta per Nico Williams i Lamine Yamal, els extrems han canviat la cara a la selecció. El tècnic d’Haro ha sumat al tradicional joc de possessió el vertigen dels extrems per verticalitzar el joc. Aquesta Espanya mestissa juga al pedra, paper o tisora. Perquè a la profunditat de recursos que li permet adaptar-se a qualsevol context de joc, suma la frescor i inconsciència inoculada directament per Lamine i Nico des del pati de l’escola, de la plaça del barri. La selecció de De la Fuente, a diferència d’altres, no només és un equip cuinat a foc lent durant els últims deu anys, i probablement els pròxims deu, si tot transcorre amb certa normalitat. A més, és una família. Intangibles que reforcen i generen similituds amb la selecció del 2008. En un altre temps el fatalisme s’hauria apoderat del discurs dels jugadors. Però Alemanya no guanya en un partit oficial Espanya des del 1988. L’ansietat i la pressió dels 60.000 espectadors, amb un 90% d’alemanys a les grades, pesarà als amfitrions amb el pas dels minuts. Joventut i adrenalina A Espanya el dubte és com digerirà un cop a la mandíbula. Va passar contra Geòrgia i per moments va regnar el neguit i la impaciència en un equip al qual la joventut li dispara l’adrenalina. "Va ser bo que se’ns posés la situació en contra perquè no és recomanable tenir-ho tot de cara en una Eurocopa. Cal enfrontar-se a aquestes situacions, saber patir i tirar-ho endavant com hem fet", advertia Rodri, que va marcar el gol de l’empat i, al costat de Fabián, dirigeix el migcamp espanyol. Nagelsmann, mentrestant, es va prendre de broma la intenció de Joselu de retirar el seu company al Reial Madrid, Toni Kroos: "Crec que han sigut comentaris humorístics, m’ha fet riure. S’ha de parlar al camp". També va tenir paraules per a Lamine Yamal: "És un jugador amb molt talent i molt constant. A la seva edat, no recordo ningú tan estable, tot i que, d’altra banda, no té experiència i no està acostumat que les coses no surtin bé". De la Fuente, per la seva banda, va advertir: "Ens enfrontem a un rival que té una proposta semblant a la nostra. El que menys errors cometi s’emportarà el partit". El tècnic espanyol va confirmar que els seus jugadors havien practicat els llançaments de penal i va apuntar com pot afectar a Alemanya la seva condició d’organitzadora. "De vegades la pressió ambiental va en contra de l’equip local perquè té molta exigència i, si la cosa no va bé, li pot pesar". Stuttgart, en definitiva, ha de ser el punt d’inflexió en el full de ruta de l’Espanya Z. L’origen s’ha de buscar cap al 2015, quan De la Fuente va guanyar el seu primer títol, l’Europeu sub 19, amb Rodri i Mikel Merino dirigint a la medul·lar. D’aquella pols, venen aquests fangs.

El repte de la batalla de Stuttgart

Espanya i Alemanya competeixen aquesta tarda en una final anticipada en què els germànics esperen guanyar ‘la Roja’, cosa que no fan des del 1988. La selecció, per contra, no ha doblegat mai l’amfitrió d’un campionat.

El més llegit