Romania, la història de pares i fills

Romania ha igualat els seus registres històrics a l’Eurocopa. En les cinc participacions anteriors només havia aconseguit una victòria en 16 partits. Va ser en l’edició del 2000, contra Anglaterra (3-2). Ja ha obtingut la segona amb el 3-0 sobre Ucraïna, molt més rotunda, que l’ha col·locat en el llindar de l’accés a les eliminatòries. Necessita un altre impuls avui contra Eslovàquia, a Frankfurt, per ficar-se a vuitens. La tornada de Romania al torneig continental remet als vells i bons temps de la selecció groga. El nexe d’unió són dos cognoms, Iordanescu i Hagi, que es repeteixen 30 anys després. Són a Alemanya Edward Iordanescu i Ianis Hagi, fills dels mítics Anghel Iordanescu i Gheorghe Hagi, protagonistes de la millor etapa futbolística de Romania quan van portar la selecció, un com a seleccionador i un altre com a capità, fins als quarts de final del Mundial de 1994 després d’haver sigut primers en la fase classificatòria i en la lligueta. Van sucumbir per penals contra Suècia. "Hem tornat l’honor a Romania, però encara tenim molt per fer", va dir Edward Iordanescu sobre la tornada de la selecció a l’Eurocopa. Per ara, pesa més el llegat dels pares. Anghel Iordanescu, 74 anys, avui polític, va conquerir diversos títols a Romania com a jugador i entrenador; va ser campió de la Copa d’Europa de 1986 amb l’Steaua Bucarest i finalista el 1989, i seleccionador en tres etapes diferents. Gheorghe Hagi, 59 anys, ha sigut el futbolista més gran de tots els temps del seu país. Va disputar tres Mundials (1990, 1994 i 1998) i tres Eurocopes (1984, 1986 i 2000), va jugar al Reial Madrid (1990-1992) i el Barcelona (1994-1996) i va culminar una carrera amb 13 títols i 293 gols en 703 partits. Rècord d’internacionalitats amb Romania, ha sigut el més jove en una Eurocopa i seleccionador dues vegades. Ha dedicat finalment els seus esforços a l’escola de futbol que va crear a Constança, la seva localitat natal. D’on va emergir Ianis, que va néixer a Istanbul, en l’etapa de Gica en el futbol turc. Als 25 anys, ha anat d’un costat a l’altre fins a aturar-se a l’Alabès la temporada passada. Cedit pel Glasgow Rangers perquè es recuperés d’una greu lesió de genoll, ha disputat 22 partits però només vuit de titular. Amb la selecció tampoc és un fix a l’onze inicial. El mateix dorsal La similitud més gran entre pare i fill es resumeix que Gica va anotar el gol definitiu de la classificació per al Mundial 1994, i Ianis, el de l’accés a Alemanya 2024. Els dos llueixen el 10 a l’esquena. "Vam trobar molt a faltar Ianis durant la lesió, és un jugador amb qualitats especials", assegura Iordanescu fill, Edward, seleccionador com el seu pare i entrenador del segon Hagi. "Jo volia ser futbolista i triomfar com a jugador a un alt nivell, però les coses no van sortir com planejava i tota la meva energia i ambició, a més del que vaig aprendre a casa, del meu pare, em va donar l’impuls per dedicar-me a entrenar", va explicar en una entrevista a la UEFA. Iordanescu va deixar el futbol als 26 anys i va mirar de llaurar-se una millor carrera a les banquetes. Amb el Cluj va conquerir quatre títols entre el 2018 i el 2021, i va obtenir el crèdit necessari per ser el seleccionador de Romania. El van nomenar el gener del 2022. Val l’empat El 16 de juny va complir 46 anys, la vigília del primer triomf sobre Ucraïna. El seu pare no va guanyar cap partit dels sis (en va empatar un i en va perdre cinc) que va dirigir en les edicions de 1996 i 2016. Ell ja el té. I acaricia el pas a vuitens. "Esperem fer un bon partit i fer història. Ens val amb un empat", va recordar aquest dilluns passat sobre la situació del grup, que lidera per la diferència de gols ja que els altres tres components (Eslovàquia, el seu rival, Bèlgica i Ucraïna) compten amb tres punts.

Romania, la història de pares i fills

Iordanescu, com a entrenador, i Hagi, com a jugador, van portar la selecció a la millor classificació en un Mundial el 1994. Ara els seus fills volen brillar en aquesta Eurocopa.

El més llegit