La recepta de De la Fuente

Es podrà dir que el discurs de Luis de la Fuente és rústic, o, com sostenen alguns, que li falta un punt de glamur davant el micròfon. Però el que ningú pot discutir és que l’entrenador d’Haro ha construït una selecció d’autor a imatge i semblança seva que gestiona amb intel·ligència els partits a partir de quatre conceptes que despleguen amb excel·lència. De la Fuente destaca per la senzillesa i el pragmatisme amb què gestiona el grup i els partits. "El primer que els demano és que siguin bones persones", va afirmar aquesta setmana. El següent, "humilitat per treballar i desplegar el seu talent". Albània jugava el partit més important de la seva història. Els separaven 90 minuts d’una proesa històrica, guanyar Espanya i passar de ronda. Ho havia advertit Sylvinho en la prèvia: "Estar vius després de jugar amb Croàcia i Itàlia és increïble. Anirem a totes". Si les paraules del seu seleccionador no eren prou inspiradores, la seva afició li va recordar cada segon que amb la samarreta de les Àguiles Negres no es juguen partits, s’entaulen batalles. I aquesta era la mare de totes elles. Bengales, xiulada monumental a l’himne espanyol, cama dura a les pilotes dividides... Düsseldorf semblava Tirana. Amb tot, Espanya va refredar el fragor balcànic utilitzant la pilota com a extintor. Dos cops de cap de Mikel Merino i Joselu van prologar la jugada del partit. Als 13 minuts Laporte va superar dues línies rivals i va filtrar una passada a Dani Olmo, que va rebre en clar avantatge. El del Leipzig va regalar una assistència a l’esquena del lateral, on va aparèixer Ferran per marcar amb l’esquerra. El Tauró va congelar l’infern albanès, però la passada inicial de Laporte, una d’aquelles que les estadístiques no calibren, pagava el bitllet d’Aymeric des de l’Aràbia a aquesta Eurocopa. Tret identitari De la Fuente havia fet els deures amb la seva unitat B: paciència, passades de seguretat i dinamisme sense pilota per crear superioritats. Com li agrada dir al seleccionador, "equip, de la E a la P". Ferran i Oyarzabal intercanviaven les bandes constantment i en el defensiu l’equip deslligava aquesta voraç pressió després de pèrdua que ha passat de factor corrector a tret identitari d’aquesta selecció que ni tan sols pateix. Zero gols encaixats i set parades en tres partits, inclòs el penal. De les 35 faltes comeses, 26 han sigut en camp contrari, només dos a prop de la seva àrea i una a dins. La segona part va ser un exercici funcionarial dels de De la Fuente. Espanya va rebaixar les pulsacions amb la pilota als peus i va desaprofitar un parell d’ocasions per segellar el triomf amb un segon gol. Joselu va confirmar que és millor davanter rematant de primeres que prenent decisions. I davant el tedi la grada albanesa va ressuscitar els seus. Broja va tenir l’empat, però ho va evitar Raya, que ja havia lluït en un xut d’Asllani en la primera meitat. Els balcànics gastaven els seus últims cartutxos davant una Espanya ensopida. Tant que De la Fuente va vitaminar la unitat B amb proteïnes de la A, com Lamine i Morata. Una cosa que no va canviar l’escenari de partit en la recta final, on el porter de l’Arsenal va tornar a evitar l’empat amb una altra parada decisiva. Espanya es planta a vuitens amb un expedient impol·lut. Tres victòries de tres, cap gol en contra i, si cal posar-li algun però, amb només cinc gols a favor en tres partits. Aquí ha de posar el focus De la Fuente perquè els molins es convertiran en gegants més d’hora que tard. Espanya té un onze exuberant amb Lamine i Nico accelerant per fora les prestacions clàssiques del seu joc. I té un llibre de ruta que tots els seus jugadors coneixen a la perfecció després d’anys, lustres i fins i tot dècades a les ordres del d’Haro. L’equip de De la Fuente ja està a vuitens. De la E a la P.

La recepta de De la Fuente

La selecció espanyola entra als vuitens de final amb el manament principal de l’entrenador riojà: «Equip, de la E a la P». Compta els seus partits per victòries, no ha encaixat cap gol i tots els internacionals ja han saltat al camp amb l’excepció del tercer porter, Álex Remiro.

El més llegit