‘La Roja’ repassa la blava

Si Itàlia és la campiona d’Europa i aquest és el seu nivell, Espanya pot sentir-se optimista. El cara a cara va ser demolidor. No només per la diferent producció ofensiva (20 xuts a 4), sinó pel joc desplegat. Luciano Spalletti va parlar de "l’escola futbolística" espanyola. Li va faltar anteposar l’adjectiu "alta" escola. Espanya va devorar el plat fort del grup amb un desplegament tècnic que devia acomplexar el seleccionador italià, embrancat a renovar l’arquetip del joc transalpí. Li costarà déu i ajut. No cal que miri a la porteria, només es va salvar Donnarumma, que li va estalviar una catàstrofe. La Roja va avergonyir la blava. MILLOR AMB DRIBLADORS. Va fer la següent reflexió Luciano Spalletti en la prèvia. "No es pot jugar amb deu dribladors", va dir a tall de preàmbul, amb referència a Lamine Yamal, "també és important jugar amb un futbolista a qui no el dribli ningú". Espanya compta amb diversos dribladors i Itàlia no té aquesta tipologia. I és millor tenir-los que no tenir-los. Són més valuosos. Els creadors compten amb una càrrega de talent que els falta als jugadors sense enginy. Lamine Yamal s’enfrontava a Federico Dimarco, que no és precisament el defensa més aguerrit del planeta, i el va superar en cada duel. Va deixar ruletes i retalls (quatre driblatges bons de sis d’intentats), contra Itàlia com si al davant hi hagués Malta i es tractés d’un amistós. A l’altra banda, Nico Williams es va enfrontar amb Giovanni di Lorenzo i el va vèncer des del minut u: va completar quatre dels 10 driblatges, però va fer la centradadel gol i va fer un xut sensacional amb la dreta al travesser. No van marcar. Però van donar espectacle. El contrast amb Federico Chiesa, l’únic extrem transalpí va deixar malament Spalletti. PEDRI JUGA, REMATA I DEFENSA. Espanya només va fer un canvi respecte al dia de Croàcia. Hi va haver canvis més subtils. Pedri, un altre driblador, va rebre una missió afegida, particular, al duel. En la fase defensiva tendia a anar cap al centre per vigilar Nicolò Barella, el doble pivot al costat de Jorginho, i qui s’encarregava d’enllaçar el joc entre els defenses i els davanters. Pedri va marcar Barella sense oblidar-se de jugar, la missió principal. Ningú el va atabalar i va poder moure’s al seu aire. Va disfrutar de tanta llibertat que va poder connectar tres rematades amb les seves arribades, dues de molt clars. Imperdonable que no l’encertés. "No m’ho puc creure", se li va llegir als llavis. Álex Baena va reprendre la seva missió, igual que Ayoze i Ferran van donar una treva a Lamine Yamal i Williams, que va rebre l’MVP. Va contraure idèntics mèrits Donnarumma. ITÀLIA ES QUEDA SENSE PILOTA Aquest 4-2-3-1 defensiu espanyol era el punt de partida ofensiu dels italians. Mai va poder progressar Itàlia pel centre, i es va veure obligada a avançar per les bandes. Spalletti no tenia dribladors. Chiesa mai es va escapar de Cucurella i Carvajal esperava les arribades de Dimarco, un altre defensa. Tan desfigurat va veure Spalletti el seu equip que va fer dos canvis en el descans. No van arreglar res. Tenien una voluntat purament correctora, sense potenciar cap virtut pròpia. Dues substitucions més a l’hora de partit, poc després de l’autogol de Calafiori, nascut de l’enèsima centrada de Williams. Va continuar sense tenir la pilota, incapaç d’embastar una cadena de passades més o menys decent. No li durava gens la pilota a Itàlia, que va poder comprovar la gran distància que els separa d’Espanya. L’1-0 només va mantenir la incertesa del resultat, no les certeses que es van observar sobre la gespa.

El més llegit