Tambors de precampanya

Joan Laporta va jugar a despistar fins que tan sols quatre mesos abans del dia de les eleccions del 2021 va decidir que optava de nou a la presidència del Barça. Va esgotar els terminis, però ell s’ho podia permetre. Ja era una celebrity, ja tenia el reconeixement de nom. No és el normal, ni el que aconsellarien els consultors especialitzats. Les candidatures s’han de treballar amb temps. Per això en les últimes setmanes s’han produït certs moviments de cara als comicis del 2026. Semblen lluny, però no tant si es pensa a teixir aliances per enderrocar Laporta. A l’ambient s’olora la sang. Amb la soga econòmica que no deixa de prémer el coll, part del patrimoni venut, el degoteig constant de baixes de directius i executius, l’escàndol dels avals i, sobretot, amb l’equip de futbol naufragant, a l’entorn va quallant la idea d’un col·lapse. I convé preparar-se. Per si de cas. L’enuig de Laporta La setmana passada va aparèixer a La Vanguardia un llistat d’alguns il·lustres de la ciutat disposats a formar un equip al voltant de la figura de Joan Camprubí Montal, net de l’expresident Agustí Montal Costa i besnet d’Agustí Montal Golobart, que també va presidir el club entre 1946 i 1952. És un nom amb pedigrí que fa temps que es comparteix entre els que aspiren a forjar una oposició ferma i superar la fase de les conspiracions de menjador. L’empeny, en realitat, un grup molt ampli en el qual ja s’ha produït alguna disconformitat i, per tant, alguna baixa. Els lideratges mai generen unanimitat, ni tan sols en la gènesi. Camprubí Montal, de 37 anys, no n’és una excepció. La divulgació d’aquesta camarilla va provocar que a Laporta li pugés la pressió. No s’entén de cap altra manera que, en una cita amb el Senat barcelonista, es llancés a disparar amb bala contra qualsevol que gosés constituir-se com a opositor. "Quan s’havia de salvar el Barça era el 2021, ara és molt fàcil venir. La feina ja està feta", va presumir, malgrat que encara es veu el foc sortint per les finestres de l’edifici blaugrana. D’alguna manera, amb la seva reacció irada ("estic cansat de rebre lliçons des de fora", va dir), va posar en marxa la precampanya del 2026. Sense avals monstruosos El cas és que hi ha més barcelonistes movent la cua per conformar una candidatura, buscant còmplices. De moment, es pot comptar amb el concurs de Víctor Font, que pràcticament no ha abandonat el seu perfil opositor des que va perdre les eleccions del 2021. Sembla estar predisposat a unir forces amb el net de Montal, que seria una altra opció. L’economista Marc Ciria ha declarat també que es presentarà i aquest dijous té un acte d’índole econòmica en què corroborarà les seves intencions. I més que s’hi aniran apuntant en endavant. Com Jordi Termes, de 50 anys, un empresari que ha venut recentment la seva companyia de serveis digitals, disposat a provar sort. Contactat per aquest diari, explica que a través de la seva empresa és l’ideòleg i creador de Bizum. A partir de la setmana que ve té previst irrompre en escena. De moment descarta acompanyar Font o Camprubí Montal. A Laporta se’l dona per fet. L’extraordinari de les pròximes eleccions a la presidència del Barça és que no hi haurà necessitat d’avalar les monstruoses quantitats del passat després del canvi en la llei de l’esport del 2022. Laporta va haver de buscar 124 milions, que els va trobar amb suspens. Desapareguda, doncs, l’obligatorietat que els directius dels clubs que no són societat anònima esportiva avalin el 15% del pressupost anual, falta que la junta directiva blaugrana proposi davant l’assemblea de compromissaris el percentatge necessari a partir d’ara per prendre possessió de la presidència. No és obligatori, però es compta amb això. L’Athletic va rebaixar la xifra al 5%. L’Osasuna va mantenir el 15%. Són dos clubs socials, com el Barça. El quart és el Reial Madrid, que juga amb la regles de Florentino Pérez. Un eix crucial de la campanya serà si trencar d’una vegada el cercle iniciat el 2003, en el qual va rodant el Barça sense parar. Laporta, Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, de nou Laporta… Un cercle del qual s’entra i surt però mai s’abandona. El poder, la influència i fins i tot els negocis que genera la presidència del Barça conviden a donar-hi voltes. ¿Moció de censura? Existeixen figures, com Evarist Murtra, permanentment citat i referenciat, que simbolitzen d’alguna manera aquest fil històric que no es trenca: ha estat amb Núñez, amb Laporta, ara apareix a l’oposició amb Camprubí Montal… És dels més intensos mirant de forjar una aliança amb Font. A Laporta li queden dos anys per intentar sortir d’aquesta travessia del desert a què sol fer menció. Potser menys, si el carruatge es desestabilitza i a algú li dona per impulsar una moció de censura. Té fronts econòmics que estressen l’entitat, amb la data del 30 de juny marcada en vermell per trobar 100 milions d’euros. I en l’aspecte futbolístic està en mans de Hansi Flick. A veure si l’alemany, amb el que hi ha, amb un marge de maniobra al mercat de fitxatges que es preveu molt escàs, opera una cosa semblant a una resurrecció. Laporta podrà presumir aviat d’un nou Camp Nou, o una part. Serà la seva pancarta. ¿N’hi haurà prou? Al Barça poden passar moltes coses i no hi ha guió que valgui.

Tambors de precampanya

Diversos moviments de l’oposició a Laporta comencen a configurar un clima de preparació per a les presidencials del 2026. A les intencions de Víctor Font, Joan Camprubí Montal i Marc Ciria s’hi unirà l’empresari Jordi Termes.

El més llegit