L’Espanyol sucumbeix a Oviedo però pujarà si venç a Cornellà

En el pitjor moment es va truncar la magnífica ratxa de l’Espanyol. L’equip periquito va caure al calder d’Oviedo després d’encadenar 18 partits sense perdre (1-0) i haurà de vèncer diumenge vinent, 23 de juny, a Cornellà per pujar a Primera. Li val qualsevol triomf. Aquesta és la bona notícia després d’un xoc que va poder acabar pitjor en un desenllaç atapeït de nervis que va estar més a prop el segon gol asturià que l’empat. Estava cantat que l’equip de Manolo González patiria moltíssim en l’anada de la final de l’ascens. Per alguna cosa l’Oviedo només ha perdut un dels 20 últims partits al seu estadi. Tot i així, l’Espanyol es va mantenir ferm i sencer fins a l’error que va propiciar l’1-0. Una falta enverinada va portar a la confusió Joan García, que havia tancat amb clau la porteria en els últims duels. Es va treure la pilota de sobre com va poder i Alemao va castigar els periquitos en el rebuig. El drama va poder ser molt més gran si el VAR no hagués anul·lat el 2-0 de Masca per un fora de joc ajustat. Hauria sigut un cop gairebé mortal. Ocasió de Jofre Va preparar l’Oviedo el duel com si fos el partit de les seves vides, una cosa lògica tenint en compte que el bloc asturià no milita a Primera des del 2001. Han passat ja 23 anys i els prolegòmens van demostrar l’emoció amb què es viu a Astúries aquesta cita. La rebuda a l’equip local i la sensacional escenografia generada amb les gaites, l’Asturias patria querida i la intervenció de Melendi cantant l’himne Volveremos entre llàgrimes van dotar el xoc d’una intensitat gairebé inigualable davant 29.297 espectadors, la millor entrada de la història del Tartiere. Serà difícil igualar aquesta posada en escena a l’Stage Front Stadium, almenys en la prèvia. Però l’important realment era el que passaria amb la pilota en joc, just després del xiulet inicial d’Arcediano Monescillo. I l’Espanyol va superar bé aquesta pressió inicial. Amb personalitat i sense cap por. Va estar, fins i tot, a prop d’avançar-se amb una clara ocasió de Jofre als dos minuts. Va xutar massa creuat el jugador del planter. L’onze periquito va presentar tres novetats, dues als laterals, amb Óscar Gil i Brian Oliván pel sancionat Omar i Pere Milla. A la mitjapunta, Aguado va suplir Melamed davant un rival que va intentar imposar la seva clàssica agressivitat i verticalitat. Viti, amb un xut al lateral de la xarxa (m. 12) i Alemao, en una internada que no va saber culminar (m. 15), van causar les primeres preocupacions al darrere visitant. No hi va haver més sobresalts en el primer temps fins a la fuetada de Seoane que va marxar fregant el pal just abans del descans. Desconcert final Va arribar bastant sencer i amb bona nota l’Espanyol a l’equador en un duel ben obert del qual va haver de marxar el local Paulino per lesió. El panorama no pintava malament per als periquitos, però tot es va complicar amb una falta absurda d’Óscar Gil. Seoane la va penjar amb tota la malícia possible i Joan García no va saber respondre. El porter que tant ha posat de la seva part al camí a Primera va quedar assenyalat. "¿Què li diràs a Joan amb el nivell que està donant? És una errada com una altra qualsevol", va apuntar Manolo González. El gol d’Alemao va causar el deliri a Oviedo i Masca va ampliar l’avantatge en ple desconcert blanc-i-blau. Per sort, hi va intervenir el VAR i van respirar els periquitos. "L’1-0 no el veig just. El 2-0 ja hauria sigut de bojos. Hem de remuntar jugant com la primera meitat", va afegir el tècnic. Cornellà no pot fallar. Si l’Espanyol venç, pujarà a Primera.

L’Espanyol sucumbeix a Oviedo però pujarà si venç a Cornellà

Un gol d’Alemao, després d’un error del porter Joan Garcia, trunca la ratxa de 18 partits sense perdre dels periquitos, que van anar de més a menys i van estar prop d’una desfeta més gran.

El més llegit