Adeu, Cristiano; hola, Lamine

El dia d’una de les enrabiades més grans de Cristiano en la seva fascinant carrera, a Lamine Yamal li quedaven tres anys per néixer. El joiós extrem espanyol de 16 anys ni remotament recordarà Charisteas, aquell davanter grec que va afligir tot Portugal a l’Eurocopa del 2004 amb tancament a Lisboa. Dues dècades després, un l’altre simbolitzen, d’alguna manera, l’edició que comença avui a Múnic amb l’enyorança de Franz Beckenbauer. Als seus 39 anys, CR, en la seva previsible última Euro, encapçala alguns egregis a punt de pansir-se. Uns de manera immediata, com Kroos (34) i Jesús Navas (38). L’alemany, campió del món el 2014, el sevillà quatre anys abans. Giroud (37), màxim golejador històric amb França, deixarà la selecció del gall, amb la qual va fer el cim en el Mundial del 2018. Altres il·lustres abaixaran la persiana en les grans passarel·les internacionals de manera imminent: Pepe (41), Modric (38), Neuer (38), Müller (34) i Lewandowski (36 el 21 d’agost). Un senyal que els quarantins resisteixen com mai. Entre tanta nostàlgia, caldrà veure qui agafa el relleu en un paisatge en el qual, per ara, només sobresurt Mbappé com a gran estrella. A la cita no faltaran jugadors molt consolidats, com Griezmann, De Bruyne, Kane, Van Dijk, Gündogan, Bernardo Silva i l’espanyol Rodri. Tret dels dos últims, la resta supera la trentena –Kane ho farà el 28 de juliol. A l’encreuament de camins arriben novellers que demanen el torn amb força: els anglesos Bellingham, Foden i Palmer, els alemanys Musiala i Wirtz, el francès Zaïre-Emery, el turc Güler, el neerlandès Simons i els espanyols Lamine, Nico Williams i Pedri. Un comboi de novells molt seductor. La selecció que custodia De la Fuente acudeix a l’Euro amb un altre divan. A l’autoproclamat líder indiscutible (Luis Enrique) l’ha substituït un tècnic amb menys bombo, molt més mesurat i obert. Avui, els lideratges són mancomunats i aquesta avinguda Roja s’etiqueta com a Espanya Futbol Club. Aquesta és la seva principal divisa, sense oblidar que té solistes amb ganxo. Al lateral dret ningú sobresurt més que Carvajal, protagonista de l’últim curs de l’exitós Madrid. A l’altra banda, Grimaldo, ofensivament el més productiu en el circuit europeu. A l’espinada, Rodri, a qui afiliaria sense demora tot aspirant al tron. El millor relleu possible de l’inoblidable Busquets. I al seu radar, Pedri a la recerca d’aquell Pedri que ja sintonitzava amb l’elit. Un grup cru Amb els cadets Nico i Lamine, Espanya té vol com pocs. El mateix que amb Dani Olmo. Una altra cosa seran les àrees, els sectors més curts. A la trinxera, el passadís central ha deixat ensurts. I en l’avantguarda, amistosos de berenar a part, caldrà tirar els daus amb Morata, molt sec en l’últim tram de la temporada. En la reserva, Joselu, un suplent efectiu, i Oyarzabal, no sempre encertat amb el gol. Per als primers enfrontaments, un grup cru. Ho és l’eterna Croàcia, en la qual l’edatisme importa un rave. Torneig a torneig rema entre els millors amb els de tota la vida: Modric, Vida, Kovacic, Brozovic, Perisic… En la segona cita, Itàlia, equip sense enlluernaments i enfilat amb fòrceps, però actual campió. Per al tancament de la fase de grups l’Albània de l’exblaugrana Sylvinho. Espanya, tret de bingos inesperats, té cartes per sumar-se a Alemanya, Anglaterra i Portugal en la caça de la favorita França.

Adeu, Cristiano; hola, Lamine

Als 39 anys, CR lidera alguns egregis a punt de pansir-se, mentre el juvenil del Barça acudeix a la seva primera gran cita de seleccions.

El més llegit