Quan vaig veure com acabava el primer set vaig pensar que la final duraria poc, perquè Carlos era superior a Zverev. I, sobretot, a terra. Però crec que el tennista murcià va trigar massa a mostrar aquesta evident superioritat. I ho va fer, curiosament, quan pitjor estava. En aquell moment, amb 2-1 en contra i la sensació que l’alemany se sentia superior, va emergir el millor Carlos. En el pitjor va sortir el millor.
En el pitjor va sortir el millor
Carlos Alcaraz, en la final de Roland Garros. /
Temes:
El més llegit
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- ¿Qui dimonis és Kiko Veneno?
- El PSOE impulsa cursos sobre Franco a mestres contra el revisionisme