"És el que fa un guerrer, i jo soc un guerrer"

Va aparèixer gairebé dues hores i mitja després de la final. Somrient, orgullós. Al seu costat, la Copa dels Mosqueters tan somiada des de petit. "És un orgull estar en la història del nostre esport. S’aprèn vivint moments així", deia. Destacava per damunt de tot la seva "fortalesa mental" en el partit. "És el que fa un guerrer, i jo soc un guerrer", deia quan li van preguntar per la remuntada. No havia vessat cap llàgrima en l’entrega de premis. Després d’abraçar tot l’equip, els seus pares i els seus amics a la llotja, recuperava la fredor de la cerimònia. "Gràcies per fer-me sentir com a casa", va dir al públic francès, que s’hi ha encaterinat, potser per veure en Alcaraz la representació futura de Rafael Nadal i disfrutar amb grans tardes de tennis com les del mallorquí. Un gran viatge "Ha sigut un gran viatge, des del primer dia fins a l’últim", va aconseguir dir Alcaraz, que a París s’ha recuperat de tots els mals físics que el perseguien. Des que va haver de retirar-se abans de debutar a Montecarlo fins a la inesperada caiguda a Madrid. Va recordar que s’havia pogut entrenar poc per preservar la seva plenitud en els partits i, no obstant, va culminar el somni de la seva vida. El somni que es repetia "quan sortia corrents de l’escola per veure el torneig per la tele", va explicar en públic per corroborar la il·lusió que li produïa conquerir algun dia Roland Garros. A la sala de premsa, davant un centenar de periodistes, destacava aquesta situació. Si ets fluix mentalment no es guanya un Grand Slam. Aquesta és la lliçó que trec i que he aprovat avui". "Vam venir aquí gairebé sense poder-me entrenar i estic molt agraït de tenir l’equip que tinc, que em fa millorar com a jugador i com persona", va confessar, abans de dirigir-se als seus, després d’haver escalat a la grada i abraçar-se als seus pares i pròxims: "Poder ensenyar-vos el trofeu és increïble". Va reconèixer el seu aclaparament en moltes fases del partit. "Anava 5-2 amunt però Zverev estava millor. No trobava com fer-li mal. Sentia que em cremava la bola. Estava molt nerviós. En el quart, amb 4-0, ja he anat més relaxat i en el cinquè era donar-ho tot", assenyalava feliç. Nadal va ser dels primers a felicitar-lo virtualment. No era a París, però mirava el partit per televisió. A falta de raqueta, el mòbil. Tenia preparat el tuit, i només esperava el moment per prémer "publicar". "Enhorabona per aquesta immensa victòria. Gran. Molt content dels teus èxits", va escriure el multicampió, que havia sigut la primera víctima de Zverev en el torneig, després de l’endimoniat sorteig. Nadal va caure en tres sets (6-3, 7-6. 6-3). Alcaraz en va necessitar cinc per fer caure el gegant alemany. Jocs Olímpics D’aquí a 40 dies espera ser amb Nadal en els Jocs Olímpics, a París. "Serà bonic poder reviure aquest primer Grand Slam". Sobre la possibilitat d’igualar els 14 de Nadal o els 24 de Djokovic, admetia "Són dos extraterrestres. Aconseguir una cosa així és impossible". De moment, amb 21 anys, ja en porta tres, tatuats amb la data de les victòries. "Tens 21 anys i ja has guanyat tres Grand Slams en tres superfícies diferents. Felicitats per la teva increïble carrera", va dir Zverev, a mig camí entre la sincera admiració i un punt d’enveja sana. Alcaraz va voler animar-lo. L’alemany va felicitar l’equip d’Alcaraz, saludant-los amb un "hola". També es va dirigir al seu, per agrair-los tots els esforços per ajudar-lo a recuperar-se de la greu lesió de turmell patida en el torneig francès. "He estat molt a prop, però no prou. Espero arribar algun dia", va afegir Zverev convençut abans de dirigir-se a la grada: "Tornaré l’any vinent". També ho farà Carlos Alcaraz. Com a campió.

"És el que fa un guerrer, i jo soc un guerrer"

Ni una llàgrima va vessar el campió, passional a la pista i en pau durant la cerimònia. «Enhorabona per aquesta immensa victòria», el va felicitar Nadal.

El més llegit