Alcaraz descobreixel paradís a la terra vermella de París

Una última dreta després de 4 hores i 19 minuts. Després d’una agònica batalla a cinc sets. Carlos Alcaraz va saber que el paradís és en aquesta terra vermella sobre la qual es va tirar d’esquena. Igual que havia fet Rafael Nadal amb el seu primer triomf el 2005. Alcaraz ja té el seu primer Roland Garros. Va patir per aconseguir-lo. Però va treure el seu orgull, cap, cor i cames per aconseguir un triomf per a la història d’un tennista que poques vegades, mai, perd finals. Aquests partits hi són per guanyar-los. Va necessitar cinc sets per derrotar Alexander Zverev. Ho va aconseguir per capgirar el marcador i deixar el seu nom a la llista de campions del Grand Slam francès. El seu gran somni de petit. Nadal ja té hereu, que deixa l’empremta sobre la terra de la Philippe Chatrier per ser el desè espanyol, home o dona, que conquereix la glòria a París. Björn Borg, sis vegades campió del torneig i rei d’aquesta terra, li va entregar la Copa dels Mosqueters. Alcaraz és, amb 21 anys i 35 dies, el més jove de la història a tenir tres Grand Slams a les tres superfícies del joc després dels seus títols a l’US Open 2022 (dur) i Wimbledon 2023 (gespa). Nadal tenia el rècord anterior, amb 22 anys i 7 mesos. El murcià ho va fer en gran. Patint com també ho havia fet divendres contra Jannick Sinner, en cinc sets i remuntant també el partit, en quatre hores, guanyat al que aquest dilluns apareixerà com a nou número 1 mundial. En aquesta lluita, de moment, Alcaraz no hi és perquè encara defensa al juliol els títols de Queen’s i Wimbledon, però hi serà al final de la temporada. Segur. Zverev no va començar gens bé. Dues dobles faltes seguides i canvi de raqueta per perdre el servei. Inèdit en una final. Els nervis també li van costar una doble falta a Alcaraz i cedir el servei (1-1). Però Zverev va fallar encara més. Un doble trencament del servei de l’alemany donava el primer set a Alcaraz. El servei del número 4 del món no funcionava i, sense aquesta arma (64 aces en el torneig), el seu tennis baixa molt. No va millorar l’inici de la segona màniga. Zverev va deixar escapar tres punts de break de sortida. Es queixava a la seva llotja. Alcaraz anava a la seva. L’alemany va aconseguir trencar el servei d’Alcaraz (3-2) i aquest avantatge va fer que comencés a creure en les seves opcions. Va millorar la sacada, tant en percentatge (77% de primeres) com en velocitat (no baixava dels 200 km/h). Va guanyar cinc jocs seguits fins a fer un nou break que li donava el segon set. Queixa per la pista Zverev semblava llançat, almenys amb la sacada. Tres jocs en blanc i 14 punts seguits. Però en el següent, l’alemany es va atrapar per encaixar un 0-40 amb vent en contra i Alcaraz animant-se amb cops guanyadors. Puny a l’aire i gest cap a la seva llotja, que no amagava la preocupació. "Creu-t’ho, creu-t’ho", deia Ferrero. I d’una tacada estava 5-2. Tot semblava al seu lloc. A l’altre costat de la xarxa, Zverev, fred, concentrat, es va oblidar dels tres break points que se li havien escapat. Va insistir. En joc hi havia un títol de Grand Slam. Va serrar les dents per fer dos breaks seguits i avançar-se 6-5. Alcaraz es va queixar a l’àrbitre de l’estat del fons de la pista. "És una final de Grand Slam a terra, i sembla pista dura". Alcaraz va reaccionar. Va tornar quatre jocs seguits i dos breaks, però va cedir el següent (4-1), per demanar atenció mèdica i un massatge a la cuixa esquerra. No ho va aprofitar Zverev, que no va guanyar cap joc més. Un set difícil d’explicar. Ple de despropòsits i que va acabar amb una nova atenció del fisio a Alcaraz, ara a la cama dreta. Després de tres hores i mitja de joc començava un partit nou, a un set. A cara o creu. L’últim esforç. Tocava patir. Zverev va començar amb l’avantatge de treure primer. Li va durar poc. Dos errors de volea, una doble falta i un revés fora li costaven el break. Va intentar recuperar-lo Zverev, que va veure com se li escapava un 0-40, per un joc més conservador que es va allargar 10 minuts fins que el tennista murcià ho va salvar. "Les finals no es juguen, es guanyen", havia dit. I això estava disposat a fer. Coix o com fos. Una proesa a l’estil de Nadal. No volia marxar de la Philippe Chatrier amb un sabor agredolç per una derrota. Zverev el va ajudar. L’alemany no reaccionava. Era conservador i encadenava errors fàcils, un rere l’altre (41 en el partit). I això que Alcaraz el va superar (56 de no forçats). Va deixar escapar un break point (en va guanyar només 6 de 23). Massa avantatge. Alcaraz va prendre la directa a la victòria encadenant sis jocs seguits. La cara de Zverev, enfonsat a la cadira, era un poema. Se li tornava a escapar una final de Grand Slam com el 2020 a l’Open dels Estats Units contra Dominic Thiem. Llavors va ser per "dos punts". Ahir va ser més dura.

Alcaraz descobreixel paradís a la terra vermella de París

El tennista murcià, monumental en la seva remuntada, conquista el seu primer Roland Garros després de guanyar Alexander Zverev en una èpica final de cinc sets. És el desè espanyol que regna en el torneig.

El més llegit