Un genial Lookman guia l’Atalanta al cim

Lookman, un extrem nigerià que va vorejar la perfecció, es va passejar ahir per Dublín amb una exhibició que serà recordada sempre a Bèrgam. Va guiar l’agosarada Atalanta, amb tres gols en un partit dominat d’inici a final. Els gols van anar d’una bellesa petita a una altra de superior. Llest en el primer, contundent en el segon i cop amb l’esquerra meravellós en el tercer, conquerint l’Europa League, mentre va transformar el Bayer Leverkusen en un equip terrenal. Terrenal, humà, fràgil i vulnerable va ser el conjunt de Xabi Alonso, que feia un any que estava pràcticament invicte, orgullós de completar un triplet després de guanyar la Bundesliga i disposat a conquerir la Copa. Feia 51 partits que no perdia i va caure en el 52 en una final europea que pertany per sempre a Lookman, aquest dimoni que habitava a la banda esquerra de l’atac italià, servint el reconeixement que mereixia Gian Piero Gasperini, el savi Gasperini. La valentia italiana Als 66 anys, el futbol l’hi devia a aquest entrenador italià, un alquimista que va trepitjar el cim en un partit per a la història a l’aconseguir el seu primer títol europeu. El partit es va jugar des de l’inici al que va dictar l’Atalanta. Equip agosarat, valent, amb enorme personalitat, capaç d’anar a buscar el Leverkusen de Xabi Alonso fins a la seva àrea pròpia. No només no el va deixar sortir sinó que també el va tancar al més lluny possible de Juan Musso, el seu porter argentí. Vivia el divertit equip de Gasperini a la llar de Matej Kovar, el jove porter txec. Anava amenaçant el conjunt italià. Primer, amb la seva pressió; després, amb les seves arribades fregant l’àrea, combinant una agressivitat ben entesa. Va fusionar l’Atalanta la tradició del vell calcio –ni un metre de respir als alemanys– al costat del nou calcio, que ocupa l’espai amb intel·ligència perquè feia córrer amb criteri la pilota davant la desesperació dels seus enemics, que se sentien irreconeixibles. Xabi Alonso, superat Va sentir el Leverkusen el vertigen de la final, ofegat com va quedar per la pressió i per aquest gol inicial de Lookman, quan ni s’havia arribat al quart d’hora, va premiar aquesta gana castigant la indolència defensiva del grup de Xabi Alonso. Va mirar l’argentí Exequiel Palacios cap a la seva esquena. Però va mirar tard i malament. Quan es va adonar del seu gran error, el davanter nigerià de l’Atalanta va demostrar que era murri. Capítol u. Faltava el dos (¡quin cop amb la dreta des de fora de l’àrea!) i el tres: bicicleta per burlar-se del seu defensa alemany i ¡imponent cop amb l’esquerra! Al Leverkusen li va caure a sobre l’Atalanta. Es diria fins i tot que ni havia arribat al futurista Dublín Arena. A Xabi Alonso se li acumulaven els problemes perquè el seu equip estava desconfigurat i no va tenir resposta davant la ‘tempesta Lookman’, símbol d’un equip que tenia un deute pendent amb el vell ‘Gasp’, un tècnic ja etern. Va construir una obra d’autor que perdurarà en el record dels milions d’aficionats al futbol, siguin italians o no. I en aquest vendaval Xabi va perdre la memòria del disc dur del grup que ha sorprès Europa amb un futbol modern transformat en el rostre d’un joc antiquat. Va voler intervenir en el descans, però la ferida era irresoluble perquè va desaparèixer el Leverkusen, eclipsat per la grandesa futbolística que va irradiar l’Atalanta en una nit a Dublín que pertany des d’ahir a Lookman.

Un genial Lookman guia l’Atalanta al cim

L’equip italià va frustrar el somni del triplet del Leverkusen amb un partit perfecte, certificat pels tres gols del davanter nigerià.

El més llegit