Ara és Xavi qui pateix

Jo els faig un parell de preguntes i si vostès coincideixen en les respostes, continuem parlant. O jo escrivint i vostès, llegint. ¿Vostès creuen que tot el que hem explicat, radiat, televisat, comentat, sentenciat, anunciat, intuït, del cas Xavi Hernández, sobretot, durant l’última setmana, ha sorgit de la ment conspiradora, malalta, d’una dotzena de periodistes? ¿Vostès creuen que tot el soroll que ha sorgit, que s’ha desencadenat, aquests dards, que han acabat arraconant, humiliant, Xavi no surt, no està patrocinat, per Joan Laporta? I qui diu Laporta, diu el seu cunyadíssim Alejandro Echevarría, Rafa Yuste, Deco, Joan Soler o Enric Masip. Per descomptat que sí. Han sigut ells. Mirin, a mi no em truca ningú. Repeteixo: ningú. Però si el que està passant al voltant de Xavi, al voltant de la seva gestió de la plantilla, al voltant del seu staff, al voltant del seu sistema de treball, més o menys intens, adequat o professional, al voltant dels seus resultats i sí, també, al voltant de les seves declaracions, de les seves estranyíssimes explicacions, entorn del seu futur, fos invenció d’una dotzena de periodistes, qualsevol d’ells (Laporta, Echevarría, Yuste, Deco, Soler i fins i tot Masip, que pinta poc però té mòbil) haurien agafat el telèfon i haurien trucat als que realment tenen influència en els mitjans i ho haurien desmentit i aturat tot. Si no ho han fet, és perquè és la veritat. I, sí, estan pensant a carregar-se Xavi. La mateixa realitat de Koeman És així de senzill. El soroll va partir d’ells. Amb raó o sense raó. Per les declaracions de Xavi abans de jugar a Almeria quan, per fi, va xocar amb la mateixa realitat que havia xocat Ronald Koeman, i va cridar a la seva manera "això és el que hi ha". I el president es va emprenyar. I és que el títol de Lliga, els va encegar a tots, els va fer creure el que no eren. Van pensar que guanyar 1-0 o 0-1 era un xollo i no es van adonar que van guanyar un títol sense jugar una castanya i, sobretot, sense rival, ja que el Reial Madrid va dimitir d’aquella Lliga. I, ara, quan ha sorgit l’autèntic Reial Madrid (ja veuran el de l’any que ve amb Mbappé), s’han adonat que no els dona. Xavi no serà acomiadat per dir la veritat abans de l’Almeria. Xavi tornarà a Qatar per haver-nos enganyat durant mesos i haver comprat el discurs triomfalista a Laporta. Xavi va pretendre, la nit del Vila-real, la de la seva dimissió en diferit, marcar-li el calendari, el time, al president i, ara, és Laporta qui el fa patir, esperar, qui el desgasta fins a provocar la bogeria a Montjuïc, on una afició, meitat soci (bé, només hi van 17.000), meitat japonesos, que fan l’onada empatant, acaben tan trasbalsats que animen i critiquen, alhora, Laporta i Xavi. Ho estan fent tan rematadament malament que la pifiaran, prenguin la decisió que prenguin. És evident que és horrible que cessin Xavi i que és encara més horrible que el mantinguin. Si se’l carreguen, perquè van perdre l’oportunitat d’acceptar la dimissió al seu dia, demostrar qui mana, estalviar-se la liquidació i, sobretot, perquè ningú oblidarà l’emoció, amb llagrimetes incloses, de Laporta abraçant el seu amic i dient "és el meu home" en aquella esperpèntica conferència de premsa de fa uns dies. Gasolina al foc I si el mantenen, perquè ningú es creurà un projecte que comença amb tots aquests dubtes. ¿De veritat algú pot pensar que es pot arrencar la temporada amb un entrenador del qual s’ha dubtat tant, del qual s’ha parlat i difama tant, a qui se l’ha debilitat tant davant els seus futbolistes i aficionats? Començar així, significaria que, després de les dues primeres derrotes, al setembre, tot tornaria al punt de partida. És a dir, a pensar a acomiadar-lo de nou. El que no deixa de ser cert és que Xavi continua afegint gasolina al foc. I no em refereixo (només) a les seves declaracions, ara ja sinceres, que "això és el que hi ha", no, em refereixo als seus comentaris després del partit contra el Rayo assegurant que l’equip ha jugat millor que la temporada passada. ¿Ho va dir seriosament? No, no ho va dir seriosament. I ho sap. L’equip futbolísticament no ha crescut, tot i que ho digui Xavi, que sap que l’acomiadaran perquè, probablement, algú, totalment aliè al camarot de Laporta, algú que sí que sap de futbol, li ha dit al president que un altre entrenador trauria moltíssim més rendiment i jugaria millor a futbol amb aquests mateixos jugadors.

Ara és Xavi qui pateix

Si el tècnic va pretendre la nit del Vila-real, la de la seva dimissió en diferit, marcar el calendari al president, el ‘time’, tot ha canviat en l’última setmana.

El més llegit