El Barcelona no està per presumir d’estabilitat i seny. Ni als despatxos ni a la grada. Una vegada assumit, i amb l’única expectativa aquesta temporada de quedar per davant del Girona a la Lliga [el triomf contra la Reial Societat va permetre aquest momentani plaer], convé també oblidar-se per una estona de les abraçades de docudrama del seu president i el seu entrenador per aturar-se en els futbolistes. Són ells, amb l’estiu a sobre, els que adverteixen la proximitat d’una guillotina aliena als capitostos. I també els que han encara d’apanyar-se-les per allotjar el Barça a la segona plaça mentre el club mercadeja amb el seu futur i els exigeix la classificació per a la Supercopa aràbiga de Rubiales i Piqué. Perquè sis milions d’euros no són pipes de què prescindir.