Per a Tadej Pogacar el Giro és com un joc on sempre guanya. És igual que sigui una contrarellotge o la primera etapa d’alta muntanya, als Abruços, on només s’escapen els que ell permet. Ningú li fa ombra, gana on i com vol, perquè veu que tampoc cap rival l’ataca, perquè ja és prou aguantar la seva roda per convertir-se en espectadors d’honor de la seva tercera victòria en una ronda italiana que guanyarà tret que se li creui un gat negre.