La gran confabulació de Le Mans

"Feliç, molt feliç, felicíssim, ja que he pogut lluitar contra els dos galls de Ducati, de tu a tu, i això és una cosa que no m’esperava tan aviat, la veritat. Tots els que em coneixen sabien que ho intentaria. Dissabte, en la carrera a l’esprint, vaig tenir certa prudència, però aquest diumenge no tenia més remei que intentar-ho. No podia sortir 13è, des de la cinquena fila, arribar allà, després de 20 voltes impressionants, per quedar-me quiet. No, no, havia d’intentar-ho i m’ha sortit, evidentment, en un revolt d’esquerres, per dins i he pogut superar Pecco". El català Marc Márquez (Ducati), de nou impressionant, de nou determinant, de nou pur coratge, ganes, somriure, il·lusió, resumia així, tot just baixar del podi, com havia viscut una altra majestuosa exhibició del seu recuperat poder, que ja havia sigut enlluernador dissabte en la carrera a l’esprint, en una sortida i una primera volta per a la història. Márquez va arrencar, de nou, des de la cinquena fila de la graella, va ser molt més pacient i intel·ligent i, al final, se la va jugar per aconseguir la plata. "Un dia explosiu, i un altre, de més pausat". Triomf de Martín L’or, la victòria, els 25 punts, van tornar a ser per a un consistent, cerebral i savi Jorge Martín (Ducati), que es va passar el gran premi darrere del bicampió Pecco Bagnaia (Ducati), que va ser qui millor va sortir. Bagnaia va sortir disparat cap a la victòria, a la recerca de la venjança després del seu fallit intent, dissabte (avaria tècnica a la seva Desmosedici), en la prova curta. Mentre Bagnaia i Martín es marcaven l’un a l’altre, quadrant els cronos en cada volta al preciós, popular i mític traçat de Le Mans, on es van citar en la carrera 119.145 espectadors (297.471, durant tot el cap de setmana), Márquez, que va tornar a arrencar de meravella, passant, en la primera volta, del tretzè al vuitè lloc, va iniciar la seva carrera cap al calaix. Després van començar a passar coses que van beneficiar el vuit vegades campió del món en la seva majestuosa remuntada. Per exemple, se’n va anar a terra Pedro Acosta (GasGas), que per poc es carrega Aleix Espargaró (Aprilia) i Marco Bezzecchi (Ducati). Després que Márquez superés Bezz, que va acabar a terra, el líder del Gresini Racing Team va forçar-se per superar Maverick Viñales (Aprilia). I a partir d’aquí, es tractava de decidir si es conformava amb el seu extraordinari i sorprenent segon podi consecutiu a França, amb la tercera plaça, o demostrava que el millor dels Márquez possibles, l’antic, el vell, el campioníssim, aquell que no s’ha rendit mai, mai, el que supera tota mena de lesions i operacions, el que ve de l’infern per sentir-se viu ("aquest és el motiu pel qual vaig canviar Honda per Ducati: demostrar-me que continuo valent per a això", assegura) no s’aturarà aquí. "La veritat és que quan he arribat a ells, quan gairebé els tocava amb la mà, estava físicament esgotat, ja que la remuntada ha sigut molt, molt, dura, en un circuit molt físic", va confessar MM93 a EL PERIÓDICO al baixar del podi. "Però quan pensava a conformar-me, he vist que el ritme i les ganes seguien allà, intactes". Així, va decidir provar sort: "Ho intentaré una sola vegada, a l’entrada d’esquerres de la xicana, el meu revolt preferit, perquè, si no em surt bé, si Pecco es resisteix, com va passar a Portimao, tindré la possibilitat d’utilitzar l’escapatòria, avortar l’intent i que no m’agafi Bezz". El seu temor era que Bagnaia decidís atacar Martín i, llavors, tot el pla saltava pels aires. Maniobra d’esquerres I provar-ho significava entrar a l’última volta enganxat al cavall bicampió de Ducati. Sense desenganxar-se ni un metre, ni dos, ni tres, en els 4.187 metres del traçat francès. I, a l’arribar a la xicana, "clavar el fre posterior com si fos dirt track [carreres en pista de cendra o terra], doblegar la moto, posar-la amb fermesa, amb determinació i sortir disparat. ¡Uf! I ha sortit tot perfecte. Pecco no ha pogut reaccionar. Meravellós, sí". Martín va viure aquell moment una mica més relaxat, ja que també es va adonar que Bagnaia no l’atacaria i va pensar que Marc ja en tenia prou amb el seu col·lega de marca. "Així que he decidit disfrutar tot el que no vaig disfrutar, a Jerez, on me’n vaig anar a terra. No tinc res per demostrar a ningú però, per si algú dubtava de la meva solvència, he sigut primer des del primer entrenament fins a l’última volta del GP". Martinator, que va fer doblet, dissabte i diumenge, s’escapa (lleugerament) en el Mundial de pilots, tenint ja 38 punts d’avantatge sobre Bagnaia i 40 sobre Márquez. "Això és molt llarg, poden passar moltes coses, però, per descomptat, estic molt orgullós del que he fet fins ara", va dir el madrileny.

La gran confabulació de Le Mans

Jorge Martín (Ducati) va repetir un triomf sonat, i Marc Márquez (Ducati) va remuntar, de nou, des de la cinquena fila fins a acabar segon, fulminant el bicampió Pecco Bagnaia (Ducati), en un interior d’esquerres prodigiós.

El més llegit