Tensió al vestidor del Barça

La derrota, i més en el Barça, un club volcànic per excel·lència, despulla i divideix. Despulla perquè cadascú la digereix a la seva manera i divideix perquè no hi ha un missatge comú per afrontar-ho ja que cadascú busca la seva coartada. La derrota amb el PSG, just quan més a prop estava l’equip blaugrana de trepitjar unes semifinals, territori hostil des de fa un lustre, va deixar un Xavi furiós amb l’àrbitre i un sincer Gündogan, reincidint en la seva anàlisi autocrítica d’un Barça tendre, que va desencadenar l’estudiada, mesurada i, alhora, calculada resposta d’Araujo en la qual es visualitza el descosit que sacseja el grup. Un grup a què se sol referir sempre l’entrenador com "una família". Però, just ara quan s’acosta un clàssic amb el Madrid, que arriba embalat després de destronar al Manchester City, el campió, al seu estadi, hi ha mal rotllo a la família. Tot va començar amb el moment en què Barcola, el davanter del PSG, aprofitant una mala sortida de la pilota en una jugada iniciada pel central uruguaià, es dirigeix cap a la porteria de Ter Stegen. Llavors, amb 1-0 al marcador (m. 29), Araujo va prendre una mala decisió al tocar el cos del rival, verbalitzada per Gündogan en l’origen del conflicte. "És dur dir-ho, però en aquests moments tan crucials has d’estar segur de si tocaràs la pilota", va argumentar el centrecampista alemany en declaracions a CBS Sports, on va afegir: "Prefereixo donar al nostre porter l’oportunitat de salvar-la o, fins i tot, de concedir un gol perquè quedar-te amb un jugador menys tan aviat et mata el partit". Aquesta sinceritat de Gündogan ja va generar enrenou després de la derrota en el clàssic de Lliga a Montjuïc (1-2 a l’octubre). I ara, encara més, perquè Araujo en la presentació del llibre Relats Solidaris de l’Esport també va explicar ahir la seva veritat. I ho va fer sense importar-li que quedés evident aquest malestar que va sentir al llegir i veure el que havia dit el seu company, coincidint, a més, amb les hores més tristes al Barça amb una targeta vermella que mai oblidarà. "¿La jugada? És fortuïta, és 50-50. Si la cobra, m’ha d’expulsar, si no la cobra, no passa res", va dir l’uruguaià. Set segons de resposta Va poder ajornar l’acte, però no va voler. Va poder no acceptar preguntes, però les va enfrontar cara a cara assumint que anirien molt més enllà del seu compromís solidari, al costat de Stuani, el davanter del Girona, en la recerca de recursos per a la Fundació d’Oncologia infantil Enriqueta Villavechia. Va poder refugiar-se en tòpics per esquivar l’incendi, però tampoc ho va fer. Sincer va ser Gündogan; sincer va ser Araujo, reflectint tots dos les desigualtats culturals i futbolístiques d’un grup de jugadors. "Prefereixo guardar-me per a mi el que penso, crec que tinc codis i valors que cal respectar", va certificar el defensa blaugrana en un breu i seriós missatge. Seriós i breu. Tot just va durar set segons, temps més que suficient per retratar aquesta divisió. Gündogan està acostumat a exhibir sempre aquesta franquesa. Tant en el City, on portava el braçalet, com en la selecció alemanya, de la qual també és capità. Sense importar-li les conseqüències privades i públiques d’aquesta transparència, assumint un lideratge en un grup molt jove, sense importar-li les seqüeles que deixi en el seu camí. Jerarquies diverses Un vestidor, el de Xavi, que té jerarquies noves, amb Sergi Roberto investit com a primer capità, escortat per Ter Stegen, Frenkie de Jong i, precisament, Araujo. Tot i que hi ha peces que no tenen aquest reconeixement, com Lewandowski o el mateix Gündogan, però que exerceixen una notable influència avalats per la seva experiència que sobresurt davant l’acné juvenil de Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Héctor Fort, Marc Guiu, els ara lesionats Gavi i Balde, Fermín... Petits tots ells nouvinguts a l’elit que es mantenen, com és obvi, al marge del pols pel lideratge, ocupats exclusivament en el joc. I queda una altra via, sense excessiu arrelament en un reformulat vestidor, en el qual ja no hi ha lloc per a les antigues vaques sagrades, perquè acaben d’arribar. Alguns com a cedits: els Joãos. I d’altres, com Oriol Romeu i Iñigo Martínez, l’ascendència del qual en el grup no és tan notable. Tot i que en el cas de Kounde sí que va voler deixar clar que la victòria i, per descomptat, la derrota és patrimoni de tots, com havia argumentat també el capità Sergi Roberto. I amb el Madrid a la cantonada, Gündogan, que no va venir a Barcelona de vacances (va arribar amb el triplet de Manchester i es pot quedar en blanc) no calla el que pensa, agradi o disgusti. Araujo, tampoc. A Xavi, en els seus últims mesos com a tècnic del Barça, li toca tapar de manera urgent aquesta fractura familiar amb autoritat.

Tensió al vestidor del Barça

La sinceritat de Gündogan enutja el central i revela esquerdes en la «família» de Xavi

A tan sols dos dies del clàssic, i després de ser expulsat de la Champions pel PSG, Xavi ha de reconstruir el teixit del seu grup. Un teixit trencat per la denúncia de Gündogan en la qual retratava «errors» individuals dels seus companys.

El més llegit