El Madrid sobreviu a una tortura

Si havia d’entregar la corona, hauria sigut just que fos davant aquest Manchester City que va torturar el Reial Madrid durant 120 minuts. Perquè els d’Ancelotti van complir la missió: competir i no sortir apallissats com l’any passat. Durant la primera part va arribar fins i tot a il·lusionar el madridisme amb un triomf d’aquells que han forjat la seva llegenda a Europa. I després va aguantar dret de forma gairebé irracional contra un equip que embriaga i hipnotitza amb el seu futbol i que té una fe infinita en el que fa. Gairebé tanta com aquest Reial Madrid que ha tombat el campió i ara és favorit per recuperar la corona. El primer cop el va assestar Haaland, però la seva centrada la va atrapar Lunin. Va respondre el Madrid amb una pilota llarga que va abaixar Bellingham, la pilota va arribar a Vinicius i aquest la va posar a Rodrygo, qui si no, que en la seva segona rematada va batre Ederson. Directe al mentó i el City a la lona. Exigit pel desavantatge el Manchester es va estirar i ho va passar malament el Madrid, especialment per l’esquerra, on Mendy i Nacho patien quan apareixia De Bruyne. Un cop de cap de Haaland al travesser va activar les alarmes. El duel era esplendorós: setge local i fuetades visitants. Ali ballant davant Frazier, Nadal serrant les dents davant Federer, Indurain posant en fila Bugno i Chiappucci... Caviar de beluga. Va marxar al descans un Madrid quirúrgic que va deixar penjat l’esmòquing i va agafar la granota. L’estadística dimensionava el setge: 16 centrades a l’àrea locals per zero del Madrid i nou córners del City i cap dels blancs. Però la realitat la dibuixaven els xuts a porta (4-3) i, sobretot, el 0-1 del marcador. La segona part es va despertar amb el mateix panorama i Lunin va haver de treure dues pilotes en els cinc primers minuts. Encaixava el Madrid amb la suficiència d’aquells boxejadors faixadors que reben cops sense immutar-se. Ni un símptoma que trontollés i els minuts degotaven lentament.El combat s’encaminava cap a una victòria als punts del City o a una per KO del Madrid, perquè els d’Ancelotti sempre han tingut una dreta ben pesant. La defensa del Madrid basculava com una d’handbol sense deixar ni una escletxa al talent d’aquest City, que continua sent un equip sexi, però amb més arrugues. A falta d’un quart d’hora, Guardiola va verticalitzar la seva proposta retirant un cansat Grealish i donant entrada a Doku. I el setge va trobar premi en una jugada del belga que Rüdiger no va refusar bé i De Bruyne va clavar. Aleshores el Madrid jugava amb un menys perquè Bellingham estava desaparegut, però Ancelotti, que l’any passat després del 4-0 va decidir no aparellar més Kroos i Modric en una plaça gran, va retirar Toni i va apostar per Luka. El gol va fer titubejar els madridistes, que perdien la pilota amb massa facilitat. La bona notícia era que Haaland no havia aparegut. Un Madrid apocat es defensava com podia davant la tenacitat ofensiva del City. Ancelotti demanava un últim esforç per arribar a la pròrroga. El setge feia minuts que s’havia convertit en submissió. El vas estava ple i només faltava la gota que el fes vessar. Però no seria en el temps reglamentari. El temps extra es va carregar Haaland. El setge es va transformar en tortura. Lenta i dolorosa. Va marxar Vinicius posant-se la mà a l’engonal. Amb Bellingham dimitit, només quedava encomanar-se a l’efervescència de Brahim. S’abandonava a la seva sort en els penals, tot i que Rüdiger la va tenir en l’equador de la pròrroga. I van arribar els penals... Va fallar Modric, però Lunin l’hi va aturar a Bernardo Silva i a Kovacic immediatament després. Bellingham, Lucas i Nacho van marcar, com Ederson, i Rüdiger va ficar el Madrid a semifinals. Havia sobreviscut a la tortura. Lunin i Rüdiger, dos herois inesperats, tombaven el campió. Li va costar al Bayern. L’equip de Thomas Tuchel va aconseguir l’anhelat bitllet a les semifinals de la Champions després de derrotar l’Arsenal de Mikel Arteta (1-0). Una segona part on els alemanys es van reivindicar va servir per concloure l’eliminatòria, que venia amb empat (2-2) del partit d’anada. El partit estava adormit. Els dos equips s’intercanviaven els cops, però cap arribava a noquejar per trencar la igualtat. Fins que va arribar el gol de Joshua Kimmich en el minut 63. Després d’una centrada temperada des de la banda esquerra de Guerreiro va arribar Kimmich, imperial, totalment sol, per afusellar Raya amb un cop de cap en planxa. Amb el gol, el Bayern, que s’exposava a un curs en blanc després de cedir l’hegemonia en la Bundesliga davant el Leverkusen de Xabi Alonso, va demostrar que el seu poder a Europa segueix fora de dubte.

El Madrid sobreviu a una tortura

El Manchester City va ser incapaç de superar l’exercici defensiu de l’equip d’Ancelotti, que va aconseguir portar el partit fins a la tanda de penals, en què Lunin i Rüdiger van decidir. El Bayern espera els blancs en les semifinals.

El més llegit