Dia 1 del ‘postxavisme’

«No canvia res». Fins a tres vegades, i enmig d’un infinit i esquinçador crit contra l’arbitratge del romanès Kovacks que «va rebentar» l’eliminatòria amb el París SG, es va sentir la veu de Xavi, després d’acomiadar-se d’Europa amb «dignitat», però ple de fúria. Res canvia per a ell perquè ja va deixar dit al gener que marxaria al juny. Tot, però, canvia per al Barcelona, obligat a activar el pla de successió, larvat des de fa tres mesos. El pla estava amagat perquè la reacció de l’equip ho tapava tot. Però a mitjans d’abril, caigut a Europa, a vuit punts del Madrid, a qui visita diumenge al Bernabéu, i amb un entrenador que es va posar a ell mateix «data de caducitat» li toca moure fitxa a Joan Laporta per designar el tercer entrenador que tindrà en el seu segon mandat. És el torn del president per molt que digués unes hores abans de caure contra el PSG que la decisió de Xavi era «revisable i se’n parlaria a final de temporada». El primer problema és que el mateix Xavi no la vol revisar, circumstància que situa ara el Barça en el dia 1 del postxavisme. El club té poca capacitat de moviment en el pla econòmic per temptejar els entrenadors estrella. Tipus que per si sols són un projecte. Vendre peces valuoses No hi ha opció de reclutar Pep Guardiola, «somni humit» de Laporta. Ni tampoc és factible recuperar per a la causa culer Luis Enrique, que té a prop d’una final de Champions el PSG. Ni Mikel Arteta, arrelat i còmode com està a l’Arsenal. Xabi Alonso, la sensació de les banquetes a Europa amb la seva monumental obra construïda a Leverkusen, on ha aconseguit la Bundesliga, ja ha deixat clar que no es mou d’Alemanya l’any vinent. Jürgen Klopp, cansat dels seus anys a Anfield, vol un any sabàtic. El mercat se li redueix al Barça de forma notable. Condicionat, a més, el club per l’exigent fair play de la Lliga que encara no compleix i limita, alhora, la política de reforços de l’estiu, de manera que es podria veure obligat a efectuar una venda dolorosa, cosa que s’insinua des de fa mesos. Però no es concreta. Araujo i l’interès del Bayern Múnic és ja un cas recurrent. El mateix serveix per a Frenkie de Jong. La solució propera Tenint en compte aquest delicat escenari econòmic, Deco, el director esportiu, ha tingut temps per anar sondejant candidats. Gairebé tres mesos han transcorregut des del 27 de gener quan Xavi va anunciar que se n’anava, claudicant davant la pressió externa i incòmode com se’l veia per la interna del mateix club. Hi ha una solució propera i barata. Es troba a la banqueta de l’estadi Johan Cruyff. És Rafa Márquez, que està completant una excel·lent temporada amb el filial, a què té en llocs de play-off malgrat no disposar de talents com Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Héctor Fort o Marc Guiu, que han estat més temps amb Xavi que amb ell. Seria una aposta atrevida, emparentada amb les decisions del primer mandat laportià quan va escollir, per exemple, Guardiola abans que Mourinho. Una altra sortida seria refugiar-se en la via alemanya. Hansi Flick, l’exseleccionador alemany i tècnic que va donar al Bayern el sextet, reuneix als 59 anys aquest perfil i, a més, està a l’atur. No s’ha de pagar clàusula ni tampoc ni un euro per ell, per molt que tingui un desconeixement absolut del Barça. I del seu entorn. L’autocrítica de Gündogan De moment, i el primer dia del postxavisme, tant Laporta com Deco van mantenir silenci, mentre el vestidor s’agitava per la ja tradicional sinceritat de Gündogan, que va fugir de la coartada arbitral esgrimida pel tècnic. Xavi afirmava que «l’àrbitre havia rebentat l’eliminatòria amb la innecessària expulsió d’Araujo», cosa que no comparteix l’excapità del City. «Tot estava a les nostres mans i ho vam regalar d’una manera senzilla», va explicar Gündogan en una xerrada amb CBS Sports. Un missatge que no va agradar a determinats jugadors, però resulta coherent amb el que ja va denunciar l’alemany després de perdre el clàssic a l’octubre. Gundo es va queixar que Araujo va decidir malament en el marcatge a Barcola i que tothom es va quedar mirant Vitinha en el córner que va provocar l’1-2. El principal involucrat en la jugada clau del partit de tornada es va sentir obligat a parlar. Però Araujo no va respondre directament a les al·lusions del seu company. «El futbol que tantes alegries m’ha donat, ara em colpeja fort. Agraeixo a tots aquells que estan incondicionalment al meu costat, als meus companys que ho han deixat tot al camp, i a l’afició que ha cregut en aquest equip fins al final. Sento molt no donar-los aquesta alegria. Ho tornarem a intentar. ¡Força Barça, ara i sempre!», va escriure el central uruguaià a les xarxes socials. L’eliminació europea suposa una clatellada a nivell esportiu, però també econòmic. El club necessita ingressos per equilibrar els seus precaris comptes el 30 de juny, amb el contratemps que va suposar l’impagament de Libero per la compra de Barça Studios. En cas d’haver passat a les semifinals, el Barça s’hauria assegurat 12,5 milions, uns beneficis extraordinaris, ja que tenia pressupostat arribar fins a quarts. Guanyar la Champions suposa un ingrés de 20 milions, mentre que el finalista se n’embutxaca 15,5. Caure davant el PSG és especialment dur perquè el Barça es va quedar fora del nou Mundial de clubs de 2025, que celebrarà als EUA amb 32 equips i on cada equip participant rebrà 50 milions d’euros; 100 el guanyador. El torneig serà cada quatre anys. Malgrat que l’Atlètic també va caure davant el Dortmund, estarà en el Mundial a l’haver quedat al davant en el rànquing, amb 67 punts per 61 del Barça.

Dia 1 del ‘postxavisme’

Xavi va anunciar al gener que marxaria al juny. I res el farà canviar d’opinió, de manera que Laporta ha de buscar tècnic: Márquez, l’opció de casa, i Flick, a l’atur, apareixen a la llista de candidats.

El més llegit