Els tramvies que van marcar el Barça

Seria impossible explicar la història del FC Barcelona sense entrellaçar-la amb la de la ciutat de Barcelona. Tampoc seria possible fer-ho al revés. El club i la capital catalana han mantingut des dels inicis una relació permanent, intensa i profunda, tot i que no sempre d’entesa. Una cosa semblant passa amb els serveis de transport públic de la ciutat i els diferents estadis en els quals els blaugrana han disputat cada una de les seves temporades. Als anys 30, els per llavors habituals tramvies i els aficionats que miraven d’arribar al primer gran camp del FC Barcelona, el de les Corts, van forjar una estreta relació que ha avançat en el temps fins a definir la que avui mantenen un evolucionat i ampliat servei de transport públic i un megaestadi amb capacitat per a 100.000 persones. Ha plogut molt des que per una miqueta més d’una pesseta desenes d’aficionats s’apinyaven als tramvies especialment desplegats per als dies de partit. "Fútbol", deia un gran cartell visible des de l’exterior que indicava el destí d’aquells vagons especialment mobilitzats durant les tardes de diumenge. "En aquell temps molt pocs disposaven de vehicle privat i era igualment poc habitual llogar taxis o tartanes per accedir a les Corts, per això la majoria d’aficionats es desplaçaven al camp en tramvia", explica Joan Termes. Als seus 83 anys, col·lecciona fotos històriques de tramvies, de les que té prop de 10.000, i ha escrit diversos llibres sobre la història d’aquest mitjà de transport. Penjats dels estreps "L’expressió anar atapeït es remunta a aquests tramvies en els quals la gent s’amuntegava fins i tot en les testeres, les plataformes que portaven davant i darrere. En un vehicle d’un vagó d’aquella època, ben apinyades cabien perfectament 60 o 70 persones", assegura Termes. En aquells serveis especials que es desplegaven els diumenges des de la Plaça de Tetuan i la Plaça de Catalunya fins al carrer Anglesola, a prop del camp de les Corts, molts aficionats viatjaven cap al recinte fins i tot penjats dels estreps. "En un d’aquests tramvies, un dia de partit, el meu avi va perdre algun dit del peu per anar penjat dels estreps. Va tenir sort", relata Xavier Martí, un aficionat del club blaugrana. Malgrat que s’ampliava el servei des del migdia i fins a un parell d’hores després que acabés el partit, mai va ser suficient per traslladar els entre 30.000 i 60.000 aficionats que podia allotjar el camp i cada diumenge se succeïen en cascada les reclamacions. "Les queixes dels aficionats sobre els accessos insuficients i incòmodes al camp es van estendre al transport públic, que era igualment insuficient. Les flotilles d’autobusos i els tramvies eren desbordades amb escreix (...). Fins i tot es va donar el curiós cas de més de 150 taxistes sancionats per l’ajuntament per negar-se a encotxar aficionats després d’un partit. No volien posar-se de nou en aquest laberint que donava poc benefici", afirma al llibre Les Corts i el Barça (Ajuntament de Barcelona) l’historiador del club Manuel Tomás. En aquell temps, el barri de les Corts era encara un territori molt poc urbanitzat. Procés de diversificació Amb el pas dels anys, i la inauguració del Camp Nou el 1957, es van desenvolupar també maneres alternatives d’arribar al camp. En els 60, la invasió dels automòbils i el creixement de la xarxa d’autobusos va començar a deixar el tramvia com a símbol d’una època passada. Els avenços van ser lents i a principis dels 60 amb el trasllat al nou estadi barcelonista, els aficionats continuaven vivint tota una odissea per accedir a l’estadi. La falta d’urbanització dels voltants del Camp Nou continuava complicant tot aquest procés, segons explica Tomás. "Els troleibús acabaven al primer cinturó, la Ronda del Mig, d’allà endavant ja no era possible que circulessin perquè la zona no estava condicionada", assegura Termes. Amb el temps i amb l’arribada del servei de metro als voltants es va completar un procés de diversificació que va facilitar bastant l’accés a l’estadi. A Europa són alguns els estadis amb una estació de tramvia en els seus inmediacions. Si el Camp Nou té la parada més a propna a 450 metres, existeixen altres casos com l’Etihad Stadium del Manchester City; San Mamés, del Athletic; el Groupama Stadium del Olympique de Lió o el Stade Charléti del Paris FC, aquest amb les vies del tramvia enganxades al camp. Segons Maria Rubert catedràtica en Urbanisme, és preferible que les estacions de transport públic no siguin just davant de grans instal·lacions esportives: «Per a alguns usos això va molt bé, però als estadis no. Cal evitar aglomeracions», diu l’experta.

Els tramvies que van marcar el Barça

Arribar a l’estadi als anys 30 era tota una aventura quan per poc més d’una pesseta milers d’aficionats s’apinyaven en tramvies atapeïts per arribar al camp de les Corts.

El més llegit