París, la nit somiada per Xavi

Després de dos anys i mig malvivint per Europa, la rica (Champions) i la pobra (Europa League), Xavi va descobrir a París la nit que tant somiava. La nit gairebé perfecta en què el seu Barça va alçar la veu al continent per proclamar, com va reconèixer després el mateix tècnic, que "està viu", més a prop que mai de les semifinals després del 2-3 al Parc dels Prínceps. S’acosta a un territori que no trepitjava des del maig del 2019 quan el Liverpool va esclafar el Barça de Valverde a Anfield. I, a més, va guanyar el primer duel tàctic a Luis Enrique. El segon i últim serà dimarts a Montjuïc. 1 EXCEL·LENT GESTIÓ TÀCTICA I EMOCIONAL Va tenir temps per preparar la cita de París. I Xavi ho va aprofitar bé. Va tenir temps per dissenyar el seu pla tàctic, amb una valenta i decidida aposta pels jugadors creatius (va sortir al Parc dels Prínceps sense un migcampista defensiu perquè va voler protegir Christensen), a més d’una excel·lent reacció des de la banqueta quan el partit es va complicar amb el 2-1 del Paris SG. Va fer entrar Pedri i un minut després aquest va firmar una assistència màgica a Raphinha en el 2-1. Va fer entrar després Christensen i aquest a la sortida d’un córner, servit per Gündogan, va anotar un minut després el cop de cap del 3-2. A més, el tècnic va gestionar amb tacte el clima volcànic que va instaurar Luis Enrique a l’apropiar-se de l’ADN Barça. Xavi no va entrar al cos a cos, hàbil i intel·ligent en la seva resposta en què va incloure Guardiola (Manchester City) i Mikel Arteta (Arsenal) com a entrenadors que també encarnen i representen l’ADN Barça. Va dibuixar el partit amb rigor ("hem defensat bé", va dir), atreviment i "personalitat", la mateixa que va tenir el Barça. "Potser és la meva nit més feliç a la Champions però no en la meva etapa d’entrenador. Tant de bo sigui millor la de dimarts" va desitjar. "Som a mig camí, res està fet". 2 ENGABIAT, ANUL·LAT I DESACTIVAT MBAPPÉ Ni se’l va veure. Hi era, però no va jugar al Parc dels Prínceps, empresonat com va quedar pel pla tàctic ideat per Xavi, que li va posar fins a tres peatges. L’estrella francesa no en va superar cap. Invisible Mbappé. Ni va xutar a la porteria de Ter Stegen. El primer peatge era Kounde, que els dos últims mesos ha recuperat la seva millor versió com a lateral dret. Jules va anul·lar el seu compatriota d’una manera exquisida, amb una excel·lent interpretació defensiva. I de manera neta (no va cometre ni una falta), ajudat, en tot moment per Araujo o Sergi Roberto, pendent de ser el tercer i últim peatge de qualsevol ajuda. Va marxar frustrat Mbappé: tres xuts, dos de bloquejats per la defensa blaugrana i un que va marxar fora. Ni com a extrem esquerre, on va actuar en la primera part, ni com a nou, on es va moure en la segona, es va veure el davanter més letal del futbol mundial. Havia fet 39 gols en 40 partits. I en el 41 es va quedar sec i mut. El Barça el va deixar sense veu. "Hem frenat molt bé Mbappé. Jules i Ronald han estat molt pendents dels seus desmarcatges a l’espai", va admetre Xavi. 3 TRIOMF PER SEPULTAR DIMONIS EUROPEUS "Tant de bo hàgim enterrat els fantasmes en la Champions", va proclamar un feliç Xavi després d’espantar amb el seu triomf a París els dimonis que turmentaven el Barça els últims cinc anys. Des del 10 d’abril del 2019, quan l’equip de Valverde va guanyar a Old Trafford el Manchester United (0-1, gol de Shaw a pròpia porta), no tastava el gust del triomf en una eliminatòria fora de casa. Un lustre de caos i derrotes, incloent-hi l’Europa League, competició en què va ser incapaç en els dos últims anys d’arribar ni tan sols a les semifinals, arrossegant-se de mala manera pel continent. "Tot ha sortit bé", va confessar el tècnic del Barça, "orgullós" del comportament dels seus jugadors, capaços de sobreposar-se al 2-1 del Paris SG, un escenari que en altres edicions hauria sigut definitiu. Però al Parc dels Prínceps no va ser la condemna de res sinó el punt de partida d’una reacció espectacular, sintetitzada en els gols de Raphinha (m. 62) i Christensen (m. 77), tot en un inoblidable quart d’hora. "Els jugadors s’ho creuen", va argumentar l’entrenador blaugrana, que ja té la victòria que tant perseguia. I necessitava. 4 POSSESSIÓ PERDUDA, PERÒ CARÀCTER I DOMINI El Barça de Xavi va perdre la possessió a París, però va guanyar el partit. No va monopolitzar la pilota com tant li agrada, però va dominar l’equip de Luis Enrique. Va fer menys passades (328 amb encert de les 395 que va intentar, 83% amb èxit) que el PSG (503 de 587, 89%) però va saber portar el partit a un escenari on es va sortir amb la seva. Va ser un equip reconeixible, sobretot en la primera meitat, superat l’aclaparament inicial del seu rival. I va tenir, a més, un superb esperit competitiu que li va permetre adaptar-se de forma camaleònica al que demanava l’exigent nit europea. Va aguantar al principi, va dominar després, es va trencar en la desconcertant arrencada de la segona part i després es va aixecar amb grandesa per guanyar sostingut per una excel·lent estructura defensiva, com va admetre el tècnic. En els tres partits que ha perdut la possessió aquesta temporada el Barça ha guanyat. Va passar contra la Reial Societat (49%) tot i que va triomfar a Sant Sebastià (0-1, gol agònic d’Araujo), es va repetir després davant el Nàpols (49%), però es va imposar a Montjuïc (3-1) i també va repetir idèntica fórmula contra el Paris SG (44%) per arribar a un triomf espectacular (2-3). 5 I VA SUPERAR LA TRADICIONAL DESCONNEXIÓ El PSG va tenir dues pilotes al pal i tres minuts embogits, que van tornar el Barça als pitjors records. L’1-1 de Dembélé i el 2-1 de Vitinha van portar l’equip de Xavi a un escenari delicat. No va estar còmode en aquest estrany inici de segona meitat, que avala les paraules de Xavi després del triomf, advertint que "Luis Enrique no regalarà res" treballant el paper emocional. Però aquella fase del partit li va servir com a missatge a Xavi perquè va trobar el que va buscar. Va trobar estabilitat després d’aquells tres minuts en què tot es va enverinar, tot i que l’entrenador va detectar respostes tant a la pissarra prèvia com en els moviments posteriors, amb jugadors com Raphinha (autor dels seus dos primers gols en la Champions) assumint un paper estel·lar a Europa. "És un jugador diferent i diferencial. És dels millors que va a l’espai, és intens, va a la pressió alta i treballa per a l’equip", va dir el tècnic. I el Barça, després de caure amb el Vila-real (3-5) i anunciar el seu adeu en diferit, encadena ja 12 partits consecutius sense perdre: nou victòries i tres empats. "¿El meu futur? Això no canvia res, absolutament res", va reiterar al ser qüestionat sobre si es retractava de la idea de marxar. Per molt soroll que hi hagi, Xavi busca aïllar-se. Laporta es manté, per ara, al marge, tenint tots dos per bandera la prudència, conscients tots dos que feia cinc anys que no s’entreveia una semifinal de Champions. Ni es veia tan a prop.

París, la nit somiada per Xavi

L'entrenador no havia viscut un partit tan rodó des de fa dos anys i mig. El Barça malvivia a l’Europa rica (Champions) i fins i tot a la pobra (Europa League). I un lustre després se sent a prop de tornar a l’aristocràcia.

El més llegit