Un Barça pletòric conquereix París

En la memòria, tot aquell patiment. Totes les llàgrimes vessades sobre un escut menyspreat a Europa durant l’última dècada. A ulls de la mateixa competició on havia sigut humiliat. I contra un rival, el PSG de Mbappé, Dembélé i Luis Enrique, apropiat per atrapar-lo una altra vegada en les seves misèries. Aquest martiri que per fi comença a ser passat va caldre viure’l per apreciar el que va aconseguir el Barça a París. L’equip de Xavi va conquerir el Parc dels Prínceps després d’un monumental partit en el qual va agafar pel coll els seus fantasmes per tornar-los al cementiri de Père-Lachaise de París, el mateix lloc on va començar el seu descens als inferns amb el 4-0 del 2017. Fins i tot el dolor també mor. Quedaran els dos gols de Raphinha, l’antiheroi d’aquest Barça renascut. Però també la intervenció de Xavi quan el seu equip semblava morir davant la remuntada perpetrada per Dembélé. Va treure Pedri, i en un va sospirar va oferir la passada que treia els blaugranes d’un manicomi que, aquesta vegada, no era el seu. Va treure Christensen, i el danès va posar el cap perquè la revolució fos completa. El Barça haurà de completar la feina de quarts a Montjuïc, d’acord, i potser amb un Mbappé que busqui venjança a la seva mala nit. Però les nits, a més de viure-les, cal aprendre a recordar-les. El teatret del Parc dels Prínceps posant el Barça a l’altura de Darth Vader amb la Marxa Imperial, massa artificial, com si pretengués crear una mística històrica que no té per molt que el règim de Qatar s’entossudeixi a comprar somnis, no va desconcentrar un Barça que va completar un notable primer acte: madur, solidari en les ajudes, i sent cadascun dels futbolistes partícips d’un treball coral. Va emocionar veure com els defensors anaven alternant les cobertures a Mbappé, que es va anar posant nerviós a mesura que anava centrant la seva posició. A la banda el va controlar un Kounde imperial. I si alguna cosa fallava, qui acudia al rescat era Araujo. Fins i tot Cubarsí va guanyar un duel al sol al que potser és el millor futbolista del món. Però Cubarsí, potser en la prova més exigent que s’ha trobat en la seva incipient carrera, va demostrar que el seu joc és com l’aleteig d’una papallona capaç de provocar un tornado a l’altre costat de l’oceà. Perquè va ser l’adolescent de mirada plàcida el que va esquerdar les línies de pressió del PSG per obrir la porta a Lewandowski, que només va haver de girar-se, treure el periscopi i desplaçar la pilota cap a Lamine Yamal. L’altre noi d’or del Barça va centrar amb l’exterior, i Donnarumma, que ja anava avisant d’estar a la lluna, va rebutjar just on mai ho ha de fer un porter: al cor de l’àrea. Allà va aparèixer Raphinha, que va marcar a plaer el 0-1. Raphinha, que s’havia abraçat abans del partit al seu ídol Ronaldinho durant uns segons convertits en vida, ha passat a ser el davanter més desequilibrant en aquesta nova vida del xavisme. Luis Enrique va pretendre subjectar-lo posant Marquinhos en el lateral, però Raphinha, amb la llibertat ara de desenvolupar el seu joc des de l’interior, va ser un coet indetectable. Recerca de respostes Luis Enrique va buscar respostes. Després que no li funcionés el gran estratagema que havia preparat, el de col·locar Asensio com a fals davanter centre, va saber corregir-se. L’exmadridista ja no va sortir després del descans, Barcola es va quedar l’extrem i Dembélé, des de l’esquerra, va abandonar el seu entreson. No n’havia fet cap de bona en el primer temps. Només havia marcat un gol en tota la temporada. És igual. Va deixar De Jong petrificat i es va treure una fuetada per a l’1-1. Ho va celebrar com un boig. L’1-2 va arribar tres minuts després, amb el Barça grogui i Vitinha entrant a l’àrea tan tranquil. Els blaugranes, per un moment, van pensar ser al cap de Rimbaud: "Em crec a l’infern, per tant hi soc". Però ningú va anar a visitar el poeta cap a l’avern. No ho va fer Pedri, a qui Xavi va treure de la llitera per apuntar amb el seu botí a un cel aconseguit per Raphinha. Ni amb Christensen, que, malgrat estar fet pols, va sortir al camp per rematar un PSG que només va poder preguntar-se el mateix que es pregunta ara Europa. ¿I si el Barça ha tornat.

Un Barça pletòric conquereix París

Mbappé, desbordat per Kounde, va ser esborrat pel sistema d’ajudes

L’equip de Xavi deixa per fi enrere el seu martiri europeu i venç el PSG de Luis Enrique després d’un immens exercici de resistència. Raphinha, un coet indetectable i autor de dos gols, lidera un equip al qual Pedri va canviar la cara.

El més llegit