"No creuen en el futbol femení"

"La Lliga F no és competitiva". Aquesta afirmació ha sigut dita i repetida moltes vegades en camps de Primera Divisió, en despatxos i sales de premsa. Ningú amaga la preocupació real que les futbolistes decideixin marxar, com ha passat al Barça en les últimes setmanes. Mentre les jugadores cada vegada aspiren a quanties més altes en lligues com Anglaterra o els Estats Units, Espanya viu una eterna lluita per professionalitzar la seva lliga. ¿Serà possible retenir el talent si en altres competicions la visibilitat, el reconeixement i les condicions laborals són radicalment millors? La Lliga F com a tal es va crear fa dos anys i porta l’etiqueta de professional. Una etiqueta que acompanya el nom de la competició, però, no obstant, l’estructura i les condicions encara estan lluny de ser les que haurien de ser. Es fan passos curts i alguns de dèbils cap al que hauria de ser una competició realment professional. "És més interessant anar-se’n fora que quedar-se aquí. Ara mateix la Lliga és dramàtica. En els últims anys no s’han fet passos endavant i això fa que les jugadores vegin més atractiu anar-se’n a un torneig en què s’està invertint", explica Marta Corredera. Hi ha dues grans lligues que s’estan convertint en les receptores del talent que marxa d’Espanya. "Els Estats Units van al capdavant, després Anglaterra. Espanya hauria de ser la tercera, que ho és, però la resta estan escurçant distància. Quan parles amb jugadores estrangeres et diuen que volen jugar a la Premier anglesa i als Estats Units, sempre que no sigui el Madrid o el Barça", relata Arkaitz Coca, agent de futbolistes. "Hi ha clubs que han volgut fitxar futbolistes de nivell Champions, però no han volgut venir perquè això suposava enfrontar-se a equips que no tenen camps de gespa natural", confessa Amanda Gutiérrez, presidenta de FutPro, sindicat majoritari del futbol femení. Aquest diari ha volgut fer balanç del total d’altes i baixes de les futbolistes a la Lliga F des de la seva creació fa dos anys, però ha sigut impossible. L’organització només té registrades les altes de l’últim mercat de fitxatges. Aquest mercat, no obstant, en els últims mesos ha començat a manejar quantitats elevades. L’últim gran moviment l’ha protagonitzat Racheal Kundananji, la fins ara jugadora del Madrid CFF, que ha fet les maletes per incorporar-se al Bay FC, equip dels EUA que fa un parell de setmanes també va anunciar la incorporació d’Asisat Oshoala, per qui va pagar 150.000 euros. La internacional zambiana passa del Madrid CFF al Bay FC previ pagament de 735.000 euros i un acord per una bonificació de 70.000 dòlars en funció dels gols que anoti a l’NWSL. La jugadora ingressarà, en qualitat de salari, 2,5 milions de dòlars en cinc temporades. Quantitats impensables a Espanya. Aquests moviments, no obstant, no només afecten futbolistes. Pels EUA també passarà Jonatan Giráldez, entrenador del FC Barcelona, que al gener va anunciar la seva marxa després de firmar un nou contracte amb el Washington Spirit, que l’espera quan acabi la temporada a Europa. Des de fora, i veient els esdeveniments recents, sembla clar que la imatge de la Lliga F està cada vegada més debilitada. "La Lliga no és competitiva i això és perquè la competició té unes normes i unes regles que no tots els clubs compleixen", confessa Marta Corredera. "Reduir equips hauria de ser una de les mesures", afegeix l’exmadridista. Les expectatives de futur i que la situació millori no són optimistes. "Els dirigents del futbol femení no creuen en el producte. Si no hi creus, no hi inverteixes, i si no hi inverteixes, no millores res", recrimina Amanda Gutiérrez. "Hi ha una deixadesa cap al femení que és molt preocupant", conclou Corredera. "A Espanya no s’ha apostat més pel futbol femení després del Mundial. I ja fa anys que fem les coses malament".

"No creuen en el futbol femení"

Ni la conquesta del Mundial ni de la Lliga de les Nacions, pel que fa a seleccions, ni les Champions del Barça han propiciat el salt de qualitat que s’esperava en el futbol femení espanyol, que no aguanta cap comparació amb el nivell professional dels EUA o Anglaterra.

El més llegit