De Ronaldinho a Lamine Yamal

No és el mateix, però va ser igual. No és el mateix perquè Ronaldinho portava el novembre del 2005 la samarreta blaugrana del Barça de Rijkaard que es va passejar pel Bernabéu (0-3) i va fer que el madridisme s’aixequés dret per acomiadar-lo amb una ovació que encara avui es recorda. No és el mateix perquè Lamine Yamal portava el març del 2024 l’elàstica vermella de la selecció quan el temple blanc es va posar dret per acomiadar-lo després de firmar una exhibició davant el Brasil sent el que és: un nen de 16 anys. No és el mateix, però va ser igual, teixit i cosit el temps gairebé 20 anys més tard, deixant tots dos el Bernabéu als seus peus. Lamine Yamal no va necessitar ni marcar dos gols com sí que va fer Ronaldinho davant Casillas. Però la seva actuació va tenir un impacte tan gran que va generar una onada d’admiració, conscient el Bernabéu, primmirat com va ser amb Morata ("és una vergonya que l’hagin xiulat; em fan mal a l’ànima, aquests xiulets", va denunciar el seleccionador Luis de la Fuente), que estava assistint a un fet únic. Un canvi de reconeixement En un estadi atapeït de madridistes, que van ovacionar Vinícius i Rodrygo com si fossin espanyols, va emergir la figura d’aquest adolescent que va provocar la unanimitat del Bernabéu. Quan en el temps afegit, De la Fuente va ordenar el canvi (va entrar Navas per l’extrem blaugrana) milers de persones es van posar d’acord perquè el joc d’Espanya s’havia inclinat descaradament cap a la banda dreta. No era una substitució tàctica, la del seleccionador. Era un canvi de reconeixement de Luis de la Fuente. "Lamine ha tingut una actuació brillantíssima, però cal ser prudent. És el millor consell que podem donar a aquests nois tan joves i tan bons", va admetre el tècnic. El davanter del Barça és prudent, fora del camp. Però a dins és irreverent, atrevit, descarat i més valent que el que desprèn el seu cosa estilitzat, encara per formar. I, com va recordar el seleccionador, "és intel·ligentíssim". Va demanar la pilota des del primer minut quan va rebre una puntada de peu de Joao Gomes i la va demanar amb més valentia si és possible quan el Brasil més de barri va emergir durant els minuts finals. Malson per a Wendell "A Laminie només li demanem que posi el seu talent al servei de l’equip. I ho fa", va explicar De la Fuente, sorprès com tothom pel que acabava de protagonitzar el jugador del Barça, que va sotmetre a una tortura Wendell, l’expert defensa del Porto. "Va fer un mal primer temps, patint molt amb els atacs de Lamine Yamal", va escriure el diari brasiler O Globo en la seva anàlisi individual, que no va dubtar a suspendre el lateral esquerrà amb una nota ben pobra de 4,5. "Endrick tindrà molta importància en aquesta selecció; també en van tenir els dos garotos espanyols", deia Dorival júnior, el seleccionador brasiler, en al·lusió a Lamine Yamal i Nico Williams. Van ser tan bona, però, l’actuació del garoto del Barça que va eclipsar Vinícius i va portar Espanya a ser un equip de dretes. Va ser Lamine, amb sis regats bons de nou intents, qui més i millor va driblar en l’Espanya-Brasil. Va ser Lamine qui va rebre més faltes que ningú (quatre). Va ser Lamine qui va guanyar més duels (11). I va ser l’únic que va intervenir en els tres gols de la selecció: va provocar el penal de l’1-0, va assistir Olmo en el 2-0 i va fer la passada, màgica, a Carvajal en l’acció que va provocar el penal del 3-2. I sense marcar (Ronaldinho va fer dos gols al Madrid de Luxemburg i dels galàctics, com Zidane, Ronaldo i Beckham), es va estrenar, amb Espanya, al Bernabéu firmant una actuació memorable.

El més llegit