La joia que viu a La Masia

Aquesta brillantor. Tan sols unes quantes poden néixer amb aquest talent magnètic. Aquest que permet pensar, i fins i tot asseverar, en un relleu per a aquesta plantilla que ho ha guanyat tot. Vicky López (2006, Madrid) multiplica la seva qualitat a cada partit. Cada oportunitat que Jonatan Giráldez li dona l’aprofita. No només per trencar un rècord després d’un altre, sinó per aprendre i incorporar cada vegada més bagatge i experiència. "És una de les joies que tenim al vestidor". No hi ha cap dubte d’això. Va tenir una infància feliç enganxada a una pilota. De mare nigeriana i pare espanyol, alguns la van anomenar la lleona. Ja des de petita va forjar el seu caràcter, amb les idees clares i la determinació per no importar-li les traves. Va perdre als 11 anys la seva mare, Joy Félix, per un tumor cerebral, i el seu pare va ser qui la va impulsar i recolzar en tot moment. Va jugar en equips formatius masculins. La posaven de defensa, per la seva delicadesa i toc a la sortida de pilota. Ella era feliç, fins que un dia, a la platja, una samarreta del Rayo va cridar la seva atenció. "¿Tu jugaves al Rayo?", li va preguntar a Alba Mellado, en el seu moment entrenadora de les categories inferiors del Madrid CFF i ara jugadora de la Queens League. "¿I tu ets Vicky López?". Es va quedar de pasta de moniato. ¿Com la podia conèixer a ella, una nena de 9 anys que jugaven en un equip de nois a Vallecas? El que Vicky no sabia és que ja l’havia intentat fitxar, però va rebre un no per resposta. Després d’aquest partit i un parell de dies més de platja i converses a Benidorm, va arribar el sí que va estampar el seu nom a la samarreta del Madrid CFF. Tímida i reservada Amb l’equip madrileny va debutar a Primera Divisió amb 15 anys, convertint-se en la més jove a fer-ho. El seu paper va ser destacat al llarg de la temporada i, tan sols un any després, el Barça la va anunciar com a jugadora blaugrana. A Barcelona es va assentar al vestidor amb certa prudència. Sempre ha sigut una nena tímida i reservada, sobretot en ambients que li generen respecte. Eren molts canvis alhora: trasllat de ciutat, canvi d’equip i començava a viure a La Masia. La seva precocitat per trencar rècords és sorprenent. Amb 16 anys, un mes i 19 dies, es va convertir en la futbolista més jove a debutar amb l’equip femení blaugrana, i també a jugar davant l’etern rival, el Reial Madrid, amb 16 anys, tres mesos i 11 dies. La jove de 17 anys s’ha convertit en la jugadora més jove a marcar un gol en un Reial Madrid– Barcelona amb 17 anys i 116 dies, superant Ansu Fati. Aquest diumenge, la madrilenya tornarà a tenir l’oportunitat d’enfrontar-se a l’etern rival en el clàssic de la Lliga F (18.00 hores, DAZN). A més de xifres i la seva irrupció a les llistes d’assenyalades, una altra de les claus que permeten veure com és Vicky López és la seva relació amb el vestidor blaugrana. Des que va arribar al primer equip té una "germana gran". En diferents ocasions així s’ha referit a Salma Paralluelo, amb qui ha creat una dupla entranyable. "Per a mi és com la meva germaneta. Està treballant superbé, i s’ho mereix moltíssim", va explicar la davantera amb una brillantor especial als ulls. L’aragonesa va arribar la mateixa temporada que la madrilenya i des d’un principi es van fer íntimes. El vestidor blaugrana viu un moment dolç. Una barreja gairebé quirúrgica entre novelles i veteranes s’entrellaça per crear un equip irrevocable. "Vicky té molt talent. Hem vist que en el moment en què se li dona l’oportunitat és una altra joia que tenim a l’equip. Li fa falta treball i minuts. Cal tenir paciència amb les joves. Aquí hi ha molta exigència i molta pressió, però l’estem gestionant molt bé", confessa Irene Paredes, referent al vestidor i que sap a la perfecció l’exigència que hi ha al vestidor del Barça.

La joia que viu a La Masia

«En el moment en què se li dona l’oportunitat és una joia per a l’equip», diu Irene Paredes

La seva precocitat li permet trencar rècords, com la més jove a marcar en un Barça-Madrid

El més llegit