Espanya s’enduu un desengany

Colòmbia va resultar un os per a una Espanya molt esmussada, afaitada d’inici i amb més fogueig que força. A tres mesos de l’Eurocopa, un desengany per a ‘la Roja’, per més que el seu rival comptabilitzi dos anys sense anar-se’n a la lona. Després d’un primer pols una mica avorrit, James va sintonitzar els cafeters, Luis Díaz va posar en perill la defensa espanyola i Muñoz, un formidable lateral, va enviar en orris l’equip de De la Fuente, que va patir la seva segona derrota com a seleccionador. Una Colòmbia ferma i amb fogonades contra una Espanya gens aguda. Ni quan va tenir la pilota ni quan el monocultiu va ser del conjunt de Néstor Lorenzo. En un duel d’ambulants per Londres, amb tantes rareses, que davant la selecció cafetera ‘la Roja’ va portar roba groga, De la Fuente va apostar d’entrada per un pilot de teloners. D’acord amb la trajectòria del tècnic de La Rioja, d’haver-se estrenat l’Eurocopa només Merino i Laporte haurien partit com titulars. A De la Fuente el complau donar vol a tot el grup, per a sort dels debutants Vivian, Remiro i Cubarsí. El central blaugrana, amb 17 anys i dos mesos, es va convertir en el defensa més jove a estrenar-se amb la selecció per davant de Ramos. Sense picant Amb un 4-2-3-1, Espanya va reduir el gabinet de mig camp a només dos volants naturals, Zubimendi i Merino. De passada, va reforçar el xassís ofensiu, amb Oyarzabal, Sarabia i Gerard Moreno per darrere de Joselu. Un desengany. En tot el primer acte, ni una rematada a porta i tot just un cop de cap de Merino i un altre de Vivian. Només el gran pas de Grimaldo –que té una esquerra de categoria– va servir de ventilador a una Espanya sense picant. Sarabia i Oyarzabal no sintonitzaven ni com a extrems ni com a interiors. Dos futbolistes menys efervescents que Nico Williams i Lamine Yamal, dos velocistes amb gambeta. Aquesta vegada, una Espanya més procliu al joc interior que a l’exterior. Luis Díaz, la millor divisa Colòmbia va acceptar la governança inicial dels nois de De la Fuente, per més que això suposés que la seva millor divisa, Luis Díaz, hagués de partir a moltes quadres del porter Raya. Com que el futbol té les seves picades d’ullet, a l’Olímpic londinenc, fins a l’intermedi, van ser Cassierra i Carrascal els únics a trobar les porteries. Al partit li faltava volum, tret de quan s’animava Luis Díaz a un repte esgrimidor amb Pedro Porro, superat en un parell d’ocasions i sense trepitjades ofensives fins al segon temps, ja amb Espanya a rebuf. Espanya va flirtejar per primera vegada amb el gol en l’obertura del segon període. Gerard Moreno va caçar a la mitja volta un cop amb l’esquerra que va posar en òrbita Vargas. Aleshores ja era a la prada James Rodríguez, que encara pesa en aquesta Colòmbia de l’exitós Néstor Lorenzo. I Luis Díaz ja transitava cada vegada més pel passadís central. El conjunt cafeter ja va tenir un altre quall. ‘La Roja’ cada vegada era més previsible, cada vegada més nuada. Amb una altra espinada colombiana, Remiro va ser molt exigit després d’un cop de pilota de Muñoz i James va deixar perdre una clara ocasió. Lamine per Sarabia En plena escomesa adversària, just quan De la Fuente anava a intervenir amb tres canvis, va arribar el gol de Muñoz. James va citar a la carrera Luis Díaz. L’extrem del Liverpool va encarar un central com Vivian, més rígid que qualsevol lateral de torn. Va treure la cadena al sentinella de l’Athletic i el seu centre el va estampar Muñoz a la xarxa. Immediatament, com estava previst des de feia uns segons, Morata, Baena i Nico Williams van agafar el testimoni d’Oyarzabal, Gerard i Joselu. No es va demorar l’envit per Lamine Yamal en detriment de Sarabia. Ja una Espanya més reconeixible, amb dos extrems purs com a vectors. Però va ser igual. ‘La Roja’ amb prou feines es va cordar a prop de la meta rival, li va faltar donar rodet al joc i no va tenir profunditat. Colòmbia, que és cosa seriosa, va tenir una mica més de tot. La pròxima estació, Brasil, dimarts al Santiago Bernabéu. Paraules grosses.

El més llegit