Un feix de llum fora de focus

Brillar sense ser vista. Caroline Graham Hansen (Oslo, 1995) viu a la corda fluixa del regat, entre la gosadia i la timidesa. Protagonista sobre la gespa i de perfil baix a fora. Odia els focus, les càmeres i l’atenció si no és amb una pilota entre les botes. La noruega és una futbolista única, que atrau mirades i que veu el futbol a una velocitat per sobre de la real. En el camp el seu talent és eixordador. No obstant, a fora prefereix el silenci. La fama i els premis individuals no la faran millor, pensa. Així s’ha forjat una de les futbolistes més infravalorades del món. Els seus inicis van ser com els de moltes. Envoltada de nens s’immiscia en una festa a què no estava convidada. Molts pares recriminaven als entrenadors i encarregats de l’acadèmia del FC Lyn (Oslo) que Graham Hansen treia la plaça als seus fills al primer equip. Ella no en feia cas. L’important mai va ser el soroll. Ja de petita somiava formar part d’un equip. Però un d’homes. Mai havia vist que les dones en tinguessin un. Fins que als 15 anys l’Stabæk Fotball, el líder de la lliga noruega en aquell moment, va trucar a la seva porta. Va entrar en el professionalisme i la seva carrera es va catapultar. El talent era innegable i el seu magnetisme devastador. Desequilibrant i discreta Ja de petita les seves fintes eren brutals. Inabastables. Ja li sortien soles als carrers d’Oslo, quan després d’apartar la neu quedaven uns quants metres lliures. Treien la pilota i començava el joc. Uns contra uns, o en ocasions per parelles, demostrava que era la millor. Ningú li treia la pilota. Com ara. La seva creativitat i llibertat transiten per la senzillesa. Li és innat el desbordament, disfruta amb els duels i més quan la pilota passa just per on ella ha imaginat. Aquest instint que li permet actuar, repetir, una vegada i una altra, tot a una velocitat inabastable per a les seves rivals. Les porta a la desesperació amb una elegància que sembla una maledicció. No obstant, la seva capacitat única per al futbol ha sigut obviada sistemàticament. Ni llistes de premis ni reconeixements individuals. Mai l’han tingut en compte. A ella li és igual. Això no la distreu, té clar quin és el seu objectiu. El gol, la pilota, les assistències i el regat són els manaments que regeixen el seu joc. Quan va arribar al Barça ho va fer per guanyar (la seva paraula clau). Ha aixecat les dues Champions que tenen les blaugrana i avui, a la seva Noruega natal, continuarà amb el camí amb el qual pot adjudicar-se la tercera. L’SK Brann es vestirà de gala per rebre la seva gran estrella nacional. Aquella nena que somiava ser astronauta o científica especialitzada en ossos polars s’ha convertit en una futbolista que veu el joc a una altra velocitat. Atreta sempre per la immensitat de l’univers, matèria que la va atrapar durant la seva joventut, i ara és el pol a terra d’un equip desbordant. El camp per a ella és un parc de jocs, i s’ho repeteix sempre que els nervis l’afecten. «És només futbol». L’enorme dimensió d’un tot alhora que la reducció al més simple. Aquest esport que disfruta des dels primers instants de l’entrenament i aquest joc que de petita anava a veure amb el seu germà i el seu pare. Ara és ella la que roba les mirades i fa que les grades s’omplin de petites que ja somien ser com ella.

Un feix de llum fora de focus

Caroline Graham Hansen torna a la seva Noruega natal per al partit d’avui en l’anada dels quarts de final del torneig europeu contra el Brann. L’extrem del Barça és desequilibrant i alhora intenta estar lluny dels focus. Sempre màgica amb la pilota, és una de les armes letals de l’equip.

El més llegit