No saben què significa la selecció. Creuen que han arribat per quedar-s’hi, per perpetuar-se en el càrrec, per fer de la Federació el seu cortijo particular. No pensen en el futur, es tracta de guanyar i de fer-ho ja. És cert que a Espanya la selecció no es viu com a l’Argentina o al Brasil, on l’equip nacional és gairebé una religió, però el que ha passat aquí amb Brahim seria impossible en altres llocs, on el seleccionador ja estaria al carrer per la seva deixadesa i egoisme. Quan li ha interessat, s’ha mogut (ell o altres persones de la Federació) perquè altres jugadors siguin part de la selecció. Amb Brahim, gens. Zero carinyo.