La contracrònica: Simeone-0, Joao Félix, 2

Resolt el misteri de saber-se que Joao Félix seria titular en la tornada al Metropolitano, quedava pendent de comprovar si el portuguès sucumbiria a la pressió de l’ambient que li esperava o si s’expressaria com en qualsevol camp, ell que no és precisament un futbolista vehement de gestos i maneres. Joao Félix va aterrar intentant refugiar-se en la discreció. Assegurava que li complaïen els partits "picants" i que tornava "extramotivat", sabent que s’enfrontava a una nit complicada per als seus companys i "pitjor" per a ell. Mirava, així, de desposseir-se d’una personalitat aparentment pusil·lànime, covarda segons el parer d’alguns, indolent per a d’altres. El Metropolitano va veure el Joao Félix que coneixia i a qui repudiava per la falta d’esperit guerrer que tant promou Diego Simeone amb les seves idees i escarafalls. Escarafalls que tant condemnen Xavi, per cert, i pels quals va ser expulsat. Després de ser amonestat amb una groga, va veure una vermella al cap de només un minut. Passada a la xarxa Joao Félix caminava de puntetes pel partit però no va fer fàstics a un meravellós centre de Lewandowski per fer una passada a la xarxa. No va ser ni un xut, només un toc i delicat. Havia marcat l’1-0 de Montjuïc, motiu pel qual se l’esperava ensenyant les urpes. Xiulat en cada intervenció, l’afició va corejar el nom de Simeone quan va ser substituït. A la placa d’homenatge que té a l’exterior de l’estadi es van cometre una sèrie d’ultratges dels aficionats blanc-i-vermells. No va poder veure’ls ni en va saber res, per descomptat, però va contestar de la millor manera que ho pot fer un futbolista: donant el millor de si a la platea verda. Amb el gol de l’anada i el gol de la tornada, mentre Simeone completava el segon zero i el cinquè partit de derrota contra Xavi. Deien que l’Atlètic havia perdut solvència defensiva perquè Simeone tenia al cap involucrar-se en el joc d’atac, un dèficit que se li atribuïa. L’augment dels gols marcats no és tan rellevant com el dels gols encaixats. Fa setmanes que Jan Oblak s’ha acomiadat d’obtenir el sisè Zamora. Just quan va carregar l’atac amb Griezmann i Memphis, apareixia Lewandowski. No és menys cert que Ter Stegen va fer dues excel·lents parades als xuts de Llorente i Memphis per evitar que l’Athletic retallés distàncies. Fermín, l’esbroncat Fermín –Xavi li reclamava que ataqués l’espai en profunditat– va connectar un gran cop de cap que va posar el triomf fora de perill. Canvi a la pissarra A la pissarra del vestidor era suplent. Al començar el partit, era titular. El Barça, que havia perdut Joao Cancelo abans d’agafar l’avió, va perdre Andreas Christensen durant l’escalfament. El pla perquè el danès fos migcampista, amb la novetat de Sergi Roberto a la seva vora, va saltar pels aires i va obligar a retardar Gündogan. L’elegit va ser Fermín, el centrecampista que millor arriba de l’equip. El que el Barça perdia en equilibri defensiu, ho guanyava en les aparicions ofensives que garanteix Fermín, el germà gran dels menors que poblen l’equip: l’inamovible Pau Cubarsí, internacional a partir d’aquest dilluns, quan vagi amb la selecció; Héctor Fort, relleu de Cancelo, i Lamine Yamal, convidat a descansar una estona.

La contracrònica: Simeone-0, Joao Félix, 2

Un gol a Montjuïc i un altre al Metropolitano permeten al davanter portuguès reivindicar la seva qualitat davant l’equip i l’entrenador que el repudien. Va parlar on han de parlar els futbolistes. S’esperava el pitjor i els va oferir el pitjor: dues derrotes per a l’Atlètic.

El més llegit