"Sé que la retirada és a prop, però continuo disfrutant molt de l’handbol"

Viran Morros (Barcelona, 1983) era a Suïssa, on juga des de fa dos anys, quan va rebre la trucada del seleccionador espanyol, Jordi Ribera. Sánchez-Migallón s’havia lesionat i Ribera el reclamava de tornada per disputar el que restava d’Europeu. No s’ho esperava. L’endemà, va agafar el cotxe i, després de tres hores de viatge, es va plantar a Mannheim. Espanya va caure eliminada en la primera fase i ara es veu obligada a guanyar una plaça per als Jocs Olímpics. Ha sigut inesperat. Sabia que era a la llista gran de possibles convocats, però també sabia que Jordi [Ribera] tenia altres jugadors al cap. La realitat és que tant en l’Europeu com ara hi soc per lesions de companys. A partir d’aquí, a ajudar l’equip, disfrutar i donar-ho tot. Era una mica la idea. No per la lesió per si mateixa, sinó perquè tenia 37 anys i era lògic que el Jordi comencés a portar jugadors més joves. Un o dos mesos després dels Jocs, vam tenir una xerrada i em va explicar la idea que tenia, tot i que em va preguntar si podria comptar amb mi mentre continués en actiu en situacions com la d’ara. Jo encantat de venir, sempre és un plaer pel bon ambient que hi ha. En el primer partit, Croàcia va superar l’equip clarament. Perdre contra Croàcia pot ser una possibilitat, però fer-ho per 10 gols no. Això crec que va fer mal, va generar alguns dubtes i ansietat. I en l’últim partit contra Àustria, on havíem de guanyar sí o sí, vam cometre errors de precipitació i nervis i es va decidir per detalls. Va ser una decepció, a una selecció com Espanya el mínim que se li pot exigir és estar en la Main Round. Estic segur que l’equip ha remuntat anímicament per afrontar aquest Preolímpic. És normal. Nosaltres hem posat aquest llistó tan alt i això fa que l’exigència tant del grup com de l’entorn sigui molt alta. Això és gràcies als èxits que hem tingut, les coses que hem fet tan bé aquests anys. Hem conviscut amb això durant molts campionats. També hem viscut situacions molt complicades. Hem d’anar partit a partit, sense pensar en el segon abans de jugar el primer. És una competició exprés, molt exigent i on un error et pot penalitzar molt, com ja vam viure el 2016. La defensa sempre és molt important, i més per a un equip com el nostre. Les nostres opcions passen per ser sòlids a darrere i recuperar pilotes per ajudar el porter i córrer al contraatac, que és una de les nostres armes fortes. Hem de revisar els errors que es van cometre en l’Europeu i evitar que es repeteixin. Som tres jugadors bastant veterans, però la mitjana de la selecció és bastant jove, hi ha una barreja entre veterans i joves. Ja fa un parell d’anys que el Jordi fa la transició. En la base hi ha nois joves bastant prometedors que aniran entrant i consolidant-se. El Jordi trobarà el canvi generacional segur, però cal anar a poc a poc. Soc conscient que el més normal és que no tingui aquesta oportunitat. Jo soc aquí perquè Miguel no està en condicions de competir. Si es recupera, el més lògic és que estigui en els Jocs, ha fet pràcticament tot el cicle olímpic. Si tinc l’oportunitat de ser-hi per la circumstància que sigui, no crec que cap atleta digui que no a uns Jocs Olímpics. Sé que tinc 40 anys i que la retirada cada vegada és més a prop, però per ara estic disfrutant molt de l’handbol i d’aquesta etapa a Suïssa, sabent que possiblement sigui l’última. Però vaig any a any i ara, concentrat amb la selecció, no penso massa en la meva situació.

"Sé que la retirada és a prop, però continuo disfrutant molt de l’handbol"

Espanya es juga el bitllet a París al Preolímpic d’handbol, que comença demà amb Bahrain, com a primer rival a Granollers. Hi aniran darrere Eslovènia i el Brasil. Hi serà, als 40 anys, el gran defensor.

El més llegit