Pau Cubarsí o l’ADN Barça

Debutant a la Champions i MVP en l’estrena. El premi al millor jugador per al més neòfit dels 29 futbolistes que van participar en el Barça-Nàpols. En una eliminatòria a vida o mort per als dos equips. Europa va descobrir Pau Cubarsí Paredes. Va descobrir la majestuositat amb què Cubarsí treu la pilota, extraordinària i impròpia de l’extrema joventut d’un futbolista de 17 anys i 50 dies, un menor d’edat emplaçat a salvar un club com el Barça. Igual que Lamine Yamal (16 anys i 243 dies), que ja va ser l’any passat el segon més jove de la història futbolística europea a debutar. L’únic precedent de precocitat semblant al de Cubarsí va ser el defensa italià Giuseppe Bergomi, que va debutar amb 17 anys a l’Inter de Milà i va ser titular en una eliminatòria europea amb 17 anys i 72 dies. "Quan el Pau té la pilota a mi les pulsacions no em pugen", es va sincerar Xavi Hernández al veure l’exhibició de Cubarsí en la passada, amb un 94% d’encert (63 de 67). "No es posa mai nerviós, té una personalitat molt tranquil·la", va ressaltar el tècnic, feliç de veure que el central serà un dels seus llegats. Defensa de contacte Va descobrir un defensa que enganya. Darrere d’un noi de cara infantil i galtuda, hi ha un futbolista ferotge que hi posa el cos, esgarrapa, empeny i pega fins a fer-se respectar pels davanters que auguraven una nit fàcil: els Sorloth, Muriqi, Osimhen i companyia es van acabar emportant una desagradabla sorpresa després de lidiar amb un juvenil de segon any. Contra el Nàpols, que segons alguns té una millor davantera que el Barça, Cubarsí va guanyar tots els duels per terra i en el joc aeri, va recuperar la pilota en cinc entrades i va interceptar cinc pilotes més. Cubarsí és molt més que un defensa, al qual es demana, o del qual s’espera, eficiència màxima en la tasca destructiva que reclama la seva posició. És un formidable passador que tira passades verticals que esquincen tres línies del rival. "M’agrada sortir jugant des de darrere, com sempre s’ha fet a Can Barça", va dir, com si se sentís impel·lit a preservar les essències de l’estil blaugrana. Va tirar quatre passades a l’últim terç de camp amb destinatari final. Amb la naturalitat del que ha fet la mateixa feina tota la vida, cosa que no deixa de ser certa en el seu cas i en el de tots els nens del planter. Potser Cubarsí ho fa perquè encara és un adolescent que no calibra la importància del lloc en què està. I si la calibra, no li resulta tan diferent de la pressió que deu haver sentit sent aleví, infantil i cadet del Barça, exigit a guanyar sempre a partir d’unes instruccions concretes, apreses i constantment repassades en el futbol base. "Hem passat de la pressió a l’ambició per sortir a guanyar des del principi", va manifestar al final del partit, donant a entendre que l’equip s’ha posat a jugar i no a pensar.

El més llegit