De l’efecte Calzona al plus del president

És nou, però no tant. Francesco Calzona és nou perquè no fa ni un mes que és entrenador del Nàpols, ja que va debutar amb aquell empat amb el Barça (1-1) el 21 de febrer passat, però coneix perfectament la casa a causa de la seva condició de segon entrenador de Sarri (2015-2018) i Spalletti, amb qui va compartir la temporada 2021-2022. Sempre va exercir d’ajudant. Mai de cap com ara. Però el seu impacte a l’equip ha sigut gairebé immediat pel seu gran coneixement dels jugadors i de les entranyes d’aquest volcànic club. I no és un efecte real tant pels resultats (cinc partits, dues victòries, tres empats i cap derrota) sinó perquè ha reactivat estrelles que ja tenien el cap més enllà del sud d’Itàlia. Incentiu econòmic A més, els jugadors tenen un al·licient més. Aurelio De Laurentis, el volcànic president i amo de l’entitat napolitana, els ofereix 10 milions d’euros si eliminen el Barça avui, segons va revelar ahir el diari italià La Gazzetta dello Sport, per mantenir les opcions vives de classificar-se per al Mundial de clubs que es disputarà als Estats Units el 2025. Calzona, mentrestant, ha fusionat, de nou, la potència africana del nigerià Victor Osimhen, que va marcar el gol al Barça en l’anada, amb l’irregular talent georgià de Khvicha Kvaratskhelia. I el Nàpols que va guanyar l’scudetto la temporada passada, consolidat en aquesta parella d’extraordinaris davanters, ha hagut de recórrer al seu passat. Ordre i pragmatisme Esgotada sense èxit la fórmula de Rudi García, que mai va entendre l’equip ni el club, i explorada en va la fórmula de Mazzarri, un vell tècnic del vell calcio, Calzona ha elegit la via del sentit comú. Res d’invents tàctics. Viatja amb el tradicional 4-3-3, que ha dotat els seus jugadors d’un matalàs de seguretat, capaços fins i tot en el seu debut de sobreviure a una bona hora inicial del Barça a l’estadi Diego Armando Maradona. Després, del no-res (un xut a porta, un gol) va trobar la recompensa d’Osimhen. Així ha construït el veterà tècnic calabrès (55 anys) també la seva excel·lent obra amb la selecció eslovaca, que ha guiat fins a la pròxima Eurocopa d’Alemanya. Compagina tots dos càrrecs perquè en els dos llocs es valora el seu sentit pragmàtic del futbol. "L’equip ha fet un gran pas. Jo demano ordre als jugadors i me l’estan donant", afirma Calzona, que en la seva estrena contra el Barça va prendre ja decisions de pes. Amb 0-1 al marcador, i després del gol de Lewandowski (m. 60), va treure Kvaratskhelia del camp i va posar Lindstrem (m. 68). El jugador georgià es va enfadar, tot i que la seva resposta posterior va estar després a l’altura del que li demanava el seu nou entrenador. Es va quedar sec contra el Càller (1-1), va anotar dos gols en la golejada al Sassuolo (1-6), en va marcar un altre en el triomf contra la Juventus (2-1) i va firmar el del Nàpols en l’empat amb el Torí (1-1). O sigui Kvara suma quatre gols en els tres últims partits. Està en ratxa. El missatge de Calzona va calar en aquest exquisit davanter georgià, que serveix de baròmetre per constatar el nivell del rival del Barça. Si Kvaratskhelia somriu, Osimhen, per qui sospira el París SG en la nova vida que projecta sense Mbappé, és molt més feliç. "Victor està tornant al seu millor nivell després d’estar un mes fora per la Copa Àfrica", va argumentar Calzona, conscient que aquests dos prodigis de l’atac poden tenir poc futur al sud d’Itàlia perquè els grans clubs europeus se’ls volen emportar aquest estiu vinent. Al tècnic del Nàpols, enamorat de la tàctica, obsessiu i perfeccionista com sempre ha sigut des dels seus inicis fa ara dues dècades en el Castiglionese, el turmenta que no hagi pogut tancar encara la seva porteria. Ha encaixat en cadascun dels cinc partits. Pocs gols (cinc i un per enfrontament), però no acaba de trobar la solució a aquest problema. Calzona busca tancar aquesta nit aquesta ferida per optar al plus Laurentis.

El més llegit