Portu i Savinho tornen el Girona al segon lloc

Cada gol va ser una preciosa obra d’art. Teixida amb paciència i intel·ligència. En el primer, obra de Portu, van intervenir fins a 10 jugadors, símbol del futbol coral que practica el Girona de Míchel, un equip reconeixible, passi el que passi. En el segon, que va portar la firma de l’elèctric Savinho, va intervenir Miguel, que té un GPS a la punta de la bota esquerra per detectar el desmarcatge en profunditat d’Aleix Garcia, que va assistir de córner, que es va rebel·lar en la segona meitat d’una primera de dolenta. Va jugar a futbol sota una pluja incessant que conferia un aire èpic a la nit que torna el Girona al segon lloc de la Lliga, cada vegada més a prop de la Champions, aliens fins i tot a errors arbitrals, com aquest penal escamotejat al mateix Savinho. I a més, no va renunciar al seu estil, ni tan sols quan el nerviosisme es va instal·lar a Montilivi amb aquest ajustat 1-0 i després amb aquesta empenta de Catena que no va xiular l’àrbitre. Ni tampoc va voler revisar el VAR. Un gol molt elaborat La jugada de Portu va ser tan llarga com precisa. Llarga acció d’atac que va durar un minut. Un minut en què el Girona va fer transitar la pilota de banda a banda. De dreta a esquerra. I d’esquerra a dreta. La pilota viatjava feliç, mimada amb tacte per cadascun dels 10 futbolistes de l’equip de Míchel (tots, menys Dovbyk), que van tenir la delicadesa de transportar-la. Fins que va arribar a Tsygankov, pròleg d’aquest 1-0 que va alegrar la plujosa nit de Montilivi. Plujosa, amb incòmode vent i freda nit, que va adquirir després un aire màgic quan el talentós ucraïnès va girar el turmell esquerre per servir una assistència de gol a Portu. Al radar de Tsygankov s’havia detectat la diminuta figura del davanter murcià, que es va escapar de la línia de tres centrals ideada per Jagoba Arrasate, tècnic d’Osasuna. Portu va ser invisible per a la defensa navarresa. Invisible, intel·ligent i astut perquè va actuar amb tal celeritat en la seva rematada que va abatre un sorprès Sergio Herrera. El partit entrava així en una nova dimensió. Un partit dibuixat tàcticament quasi igual per part dels dos entrenadors, que van desprendre bon rotllo previ, producte de l’admiració mútua que tenen l’un per l’altre. Míchel també va sortir amb línia de tres centrals (Eric Garcia-David López-Blind) deixant els laterals drets (Yan Couto i Arnau) a la banqueta. En realitat, el tècnic de Vallecas només va utilitzar un lateral, que no va exercir de tal. Va ser Miguel, l’elegant esquerrà que galopa per Montilivi, més interior i fins i tot segona punta que defensa, movent-se amb intel·ligència. Lesió de Tsygankov El Girona va començar així el partit, ocupant bé els espais, sentint-se amo del partit perquè la pilota fluïa amb naturalitat des del darrere gràcies a la calma que injecta Blind. Una calma trencada passada la mitja hora de partit perquè l’Osasuna va intensificar la pressió, tot i que l’entramat defensiu del Girona el va deixar sec en la primera meitat. I en la segona, com va quedar demostrat al veure’s marxar Budimir, el seu pitxitxi, sense tirar ni una vegada a porteria. El Girona no es va trasbalsar, i la seva fermesa, sota aquest clima d’aigua i vent, va sobresortir en un partit on va perdre per lesió Tsygankov, però va guanyar autoestima pel seu gran futbol. Gols que el van portar al segon lloc, el seu hàbitat.

Portu i Savinho tornen el Girona al segon lloc

L’equip de Míchel retorna al segon lloc després d’un convincent triomf, simbolitzat en els dos gols que van arribar després d’excel·lents jugades d’atac.

El més llegit