Piqué i el "vendre fum"

Estem d’aniversari, no sé si per bé o per mal. Llegeixo algunes pàgines d’experts (de veritat) de macroeconomia i m’espanto, però ni en sé prou per entendre aquestes xifres, pitjor encara, aquests deutes, ni crec que als amos del Barça els preocupin gaire aquestes coses. Dic, no sé, perquè si els preocupés tant, no deixarien que passessin, perquè tot, tot el que ha fet Joan Laporta, el seu president per escandalosa majoria (o això pensen molts dels que no van anar a votar o no van participar en les assemblees telemàtiques), ha sigut amb el seu vistiplau. Aquests dies llegirem resums dels últims tres anys blaugrana i, fins i tot, algunes opinions enfrontades sobre el que s’ha viscut, tot i que sé, em consta, que molts dels grans (i intel·ligents) gurus del barcelonisme, que no combreguen amb Laporta i la seva manera de governar el club, han rebutjat la possibilitat d’opinar. "No vull embolics; ja s’espavilaran; els que vinguin potser es trobaran un desastre pitjor que el del Barto", és, m’expliquen, la resposta més comuna. Que un dia volin safates de canapès a la llotja de Montjuïc, llançades per un Laporta descompost; que, poc després, Ter Stegen, el capità, s’ofengui i fins i tot es negui a contestar una pregunta sobre si els ha faltat ambició a San Mamés, poc abans que Xavi Hernández reconegués (bé, després va rectificar i va parlar de fe en el que estan fent; no sé què és pitjor) i que llegim als seus llavis un "a prendre pel cul, tots" no és, sens dubte, la millor manera de creuar el tercer aniversari. El que m’encanta d’aquests dies és que, per fi, una llegenda, un referent, un possible candidat a la presidència del Barça via Bayern de Múnic, com Gerard Piqué, reclami, encara que sigui en una cita de per riure, que es deixin d’històries i expliquin la veritat. Sé que ho han llegit, però va dir això: "La gent del Barça el que vol és saber la veritat i anar de cara. Si és veritat que la realitat és aquesta, cal dir-la. El que no es pot fer és vendre fum i dir que guanyarem Champions i després no tens diners per competir. Jo no sé la situació en la qual està el club actualment, fa pinta que no està gaire bé, però crec que al soci el que li agrada és anar-li de cara i dir la veritat. Si tu li dius: ‘Escolta, que no hi ha un cèntim i els pròxims dos-tres anys tirem de La Masia a ful, la gent ho entendrà". La proposta de Cruyff Perdó, va dir molt més: "El missatge hauria de ser que confiem en la gent de La Masia, que és molt bona i de molt talent. Que madurin i que intentarem competir per guanyar la Lliga. El que no es pot dir és: ‘Fitxaré Haaland’, que queda de puta mare, ¿però com ho fas? Et dic Haaland com et podria dir Mbappé". Aquells que sempre hem defensat que la via escollida per Laporta i Xavi no era l’adequada, ens sentim certament reconfortats pel fet que un triomfador com l’exmarit de Shakira aixequi la veu i es pronunciï en la mateixa direcció, que no és cap altra que la llegendària proposta del ja malinterpretat Johan Cruyff: "Els millors del planter i dos o tres de boníssims de fora".

El més llegit